NATURALESA I ABAST DE LES NORMES SUBSIDIARIES.

Art. 1 - Definició

Les Normes urbanístiques que integren aquest document formen part de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme municipal de Torrelavit.

Art. 2 - Marc legal.

1. Les Normes subsidiàries de Planejament s'han redactat d'acord amb l'ordenament urbanístic català vigent, Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, per la qual s'autoritza la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Les referències al Reglament han d'entendre's fetes al Reglament de Planejament aprovat per Reial Decret 2.159/1978, de 23 de juny. Les referències a la Llei d'Adequació s'han d'entendre fetes pel Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol i el Reglament per al desplegament i aplicació de les Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic a Catalunya, de 10 d'abril de 1984 (Decret 146/1984). Les referències a la Llei de Protecció s'han d'entendre fetes a la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística 9/1981, de 18 de novembre de 1981 (DOGC 4.12.81). Les altres disposicions es mencionen expressament amb la seva denominació completa.

2. Les determinacions de les Normes subsidiàries de Planejament s'apliquen amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l'ús i l'ordenació del territori.

3. En allò no previst per aquesta normativa, i en general per aquestes Normes subisidiàries, serà d'aplicació la legislació vigent.

Art. 3 - Contingut.

Les Normes subsidiàries de planejament estan integrades pels documents següents:

1. Memòria

2. Normes urbanístiques

3. Plànols d'ordenació

Els altres documents, com plànols d'informació, memòries complementàries, etc. tindran només caràcter informatiu.

Art. 4 - Revisió.

1. Un cop publicat l'acord d'aprovació definitiva de les Normes subsidiàries, aquestes adquireixen vigència, que serà indefinida.

2. La revisió de les Normes subsidiàries serà procedent en els supòsits següents:

a) Quan s'hagin complert 10 anys de vigència.

b) En aprovar-se un Pla director territorial de coordinació que afecti el terme municipal.

c) Quan disposicions d'ordre superior obliguin a la previsió d'espais i/o dotacions públics més extensos.

d) Quan s'hagi urbanitzat completament les previsions del sòl total apte per a urbanitzar i desenvolupat i executat les 2/3 parts de les previsions de sòl inclós a unitats d'actuació al sòl urbà.

e) En els supòsits previstos en l'article 73.2 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

f) Alteració substancial de les previsions de creixement, desequilibris a les hipòtesis bàsiques de renda, serveis, població i treball que puguin significar qualsevol dels supòsits de l'art. 6.1 de la Llei d'Adequació.

Art. 5 - Modificació.

1. En qualsevol moment es podran modificar els distints elements i determinacions de les Normes subsidiàries, justificant la seva necessitat i conveniència. L'abast del projecte de modificació haurà de ser coherent amb el que es preveu als apartats 3 i 4 de l'article 154 del Reglament de Planejament. La coherència del projecte de modificació s'haurà de justificar expressament.

2. Els projectes de modificació es tramitaran segons l'establert als art. 75 i 76 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 161 i 162 del Reglament de Planejament.

Art. 6 - Interpretació.

1. Les determinacions de les Normes subsidiàries i, concretament aquestes Normes, s'interpretaran d'acord amb l'esperit, criteris, finalitats i objectius que les mateixes Normes pretenen aconseguir, en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius.

2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala es farà cas del que indiquin els plànols d'escala més gran, és a dir, en els que la definició sigui més acurada.

3. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions de les Normes subsidiàries en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d'interés públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament menor.

Art. 7 - Obligatorietat.

Tant l'Administració com el particular estan obligats a complir les determinacions o disposicions de les Normes subsidiàries i especialment aquesta normativa. Per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tinguin caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa privada o pública, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades, segons està previst als art. 90 i 91 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

Art. 8 - Claus d'identificació i lectura.

En l'enunciat de cada sistema, zona o sector s'assenyalaen la clau d'identificació i les seves llegendes específiques.

DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES

Art. 9 - Desenvolupament de les Normes.

1. Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions de les Normes subsidiàries s'elaboraran segons preveuen el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, el Reglament de Planejament i la Llei d'adequació, els Plans parcials, Plans especials i Estudis de detall.

2. Quan no sigui necessari o no estigui prevista la prèvia aprovació dels documents esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions de les Normes subsidiàries seran susceptibles d'aplicació directa i immediata.

3. Amb l'objecte de completar la regulació urbanística es poden aprovar Plans especials, ordenances especials, catàlegs i Normes complementàries.

Art. 10 - Desenvolupament de les Normes subsidiàries en sòl urbà.

Les Normes subsidiàries preveuen la formulació d'Estudis de detall i de Plans especials de reforma interior en determinades àrees del sòl urbà, i en fixen l'oportú polígon o unitat d'actuació físics de referència. Només serà preceptiva la prèvia formació d'Estudis de detall en les àrees respecte de les quals es faci expressa previsió. Tanmateix, es podran formular Plans especials de reforma interior i Estudis de detall en qualsevol àrea del sòl urbà, delimitant prèvia o simultàneament el polígon o unitat d'actuació corresponent, d'acord amb l'art. 168 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, amb el contingut del capítol IV del Reglament de la Llei d'adequació, i amb les disposicions concordants. En el supòsit de formulació d'Estudis de detall per a la determinació detallada d'alineacions i/o rasants no serà necessària la delimitació de polígons o unitats d'actuació.

Art. 11 - Desenvolupament de les Normes subsidiàries en sòl apte per a urbanitzar.

1. En sòl apte per a urbanitzar, les Normes subsidiàries es desenvoluparan necessàriament mitjançant Plans parcials, l'aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals.

2.  L'ambit territorial del Plans parcials haurà de coincidir exactament amb els sectors de planejament delimitats en els plànols de les Normes subsidiàries.

3. Els terrenys classificats com a aptes per a urbanitzar no podran parcel.lar-se sense la prèvia aprovació definitiva del corresponent Pla parcial, ni edificar-se sense que s'hagin realitzat les obres d'urbanització i s'hagin produit les cessions gratuïtes obligatòries per part dels propietaris, d'acord amb el previst als Reglaments de la Llei del Sòl i amb les determinacions d'aquesta normativa.

Art. 12 - Desenvolupament de les Normes subsidiàries en sòl no urbanitzable.

1. Les determinacions de les Normes sobre el Sòl no urbanitzable s'aplicaran de forma directa i immediata.

2. Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions de les Normes mitjançant Plans especials que tinguin per objectius qualsevol de les següents finalitats:

a) Protecció del paisatge i dels elements naturals.

b) Protecció d'horts, conreus i espais forestals.

c) Millora del medi rural.

d) Protecció, millora i adequació de les vies rurals i camins.

e) Restauració d'àrees i espais naturals modificats o alterats en la seva configuració per intervencions extractives o usos no compatibles amb el tipus de sòl.

3. Aquests Plans especials no podran alterar les determinacions de les Normes subsidiàries.

4. Els Plans especials de qualsevol tipus que persegueixin objectius diversos dels esmentats anteriorment i incideixin en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, hauran de justificar expressament l'observació de les determinacions d'aquestes Normes i podran desenvolupar-ne alguna de les seves previsions.

Art. 13 - Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes.

1. El desenvolupament de les determinacions de les Normes subsidiàries sobre sistemes generals es podrà fer mitjançant Plans parcials del sector amb el que estiguin relacionats. També es podran formar Plans especials, que tindran com a objectiu la regulació pormenoritzada del sistema i, a més, podran contemplar la previsió de mesures de protecció, d'acord amb el que es preveu en els articles 29 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 76 i 77 del Reglament de Planejament.

2. Aquest planejament especial regularà qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura orgànica del territori, que són:

a) sistema viari

b) sistema d'infraestructures de serveis tècnics

c) sistema d'espais lliures d'ús públic

d) sistema de dotacions comunitàries.

Art. 14 - Plans parcials d'ordenació.

1. Els Plans parcials d'ordenació han de contenir les determinacions previstes en els art. 25 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, 45 i següents del Reglament de Planejament i la documentació assenyalada en els art. 57 i següents del Reglament. A més, hauran d'incloure les determinacions urbanístiques, regulant i precisant tots els aspectes, de forma que, amb la simple formació dels corresponents projectes d'urbanització, puguin ser executats. En tot cas els Plans parcials d'ordenació s'adaptaran al que estableix la Llei d'adequació i el seu reglament.

2. Els Plans parcials podran, si convé, preveure la delimitació de polígons per a la seva execució i determinar l'ordre d'actuació conforme al Pla d'etapes, i el sistema d'actuació. Aquestes determinacions podran ser modificades mitjançant el procediment previst en l'art. 168 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

3. Quan els Plans parcials siguin d'iniciativa privada hauran de preveure, a més, les determinacions i la documentació fixada al capítol II de la Llei de Protecció de la Legalitat urbanística concretant la forma en què es farà efectiva la cessió del 10% d'aprofitament mitjà i establint l'obligació de conservació i manteniment a càrrec dels adquirents de parcel.les en els termes de l'esmentada llei.

4. Els Plans parcials podran completar les previsions d'aquestes Normes subsidiàries però no modificar-les, tal i com disposen l'art. 25 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i els art. 43 i 44 del Reglament de Planejament.

5. Els sectors de Planejament parcial establerts en aquestes Normes subsidiàries de Planejament podran ser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, d'acord amb el que disposen l'art. 63 del  Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i l'art. 57 del Reglament d'adequació.

Art. 15 - Estudis de detall.

1. Els Estudis de detall han de respectar les determinacions de les Normes subsidiàries i, si escau, dels Plans parcials i especials. En cap cas podran reduir la superfície dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures ni, com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions, originar augments de volum.

2. L'ordenació de volums que puguin realitzar els Estudis de detall no pot implicar augment de l'ocupació del sòl ni de les alçades màximes, ni increment de la densitat.

Art. 16 - Plans especials.

Els Plans especials no podran modificar les determinacions de les Normes subisidiàries, en particular les que regulen el volum i l'ús del sòl, si bé les podran precisar.

Art. 17 - Disposicions comunes als Estudis de detall i als Plans especials.

Els Estudis de detall i els Plans especials hauran d'incorporar un Pla d'etapes i executar-se pel sistema de compensació si són d'iniciativa privada. Els Estudis de detall i els Plans especials s'adaptaran en tot cas al que disposa la Llei d'adequació.

Art. 18 - Precisió de límits.

1. Els límits de les zones, sectors o sistemes, podran precisar-se en els corresponents Plans parcials o especials, d'acord amb els següents criteris:

a) Els ajustaments que es produeixin hauran de respondre a:

- Alineacions o línies d'edificació vigents.

- Característiques topogràfiques del terreny.

- Límits de la propietat rústica o urbana.

- Existència d'arbres o d'altres elements d'interés.

b) No produiran distorsions en la forma de les unitats de zona, sector o sistema, ni augments o disminucions de superfícies de més d'un cinc per cent en relació amb superfícies delimitades en els plànols d'ordenació d'aquestes Normes subsidiàries.

2. Quan un dels límits hagués estat precisat per un Pla parcial o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablerts i mantinguts per les Normes subsidiàries, aquell límit s'adaptarà a allò que s'hagués definit pel Pla parcial.

Art. 19 - Catàleg.

D'acord amb el que preveuen els art. 38 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 86 del Reglament de Planejament, s'haurà de formar un catàleg de les construccions o edificis d'interés artístic, històric i arqueològic del terme municipal de Torrelavit i la regulació dels entorns enjardinats privats que vénen caracteritzats pel seu interès ambiental i arquitectònic.

Aquest catàleg haurà de comprendre almenys els edificis i llocs objecte de protecció per la legislació sobre el Patrimoni artístic i cultural i en qualsevol cas els espais privats protegits i els edificis que en aquestes Normes s'inclouen com a:

- protecció del patrimoni arquitectònic i històric i del seu entorn.

- protecció verd privat.

2. Aquest catàleg serà complementari del planejament especial corresponent, i, en tot cas, ho serà d'aquestes Normes subsidiàries. L'Ajuntament completarà la delimitació de l'àmbit urbà d'interès històric, artístic, monumental o ambiental amb un Pla Especial per garantir la protecció i conservació d'aquests sectors.

3. La inclusió d'un edifici en el catàleg implica la prohibició d'enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les característiques tant de l'edifici com del seu entorn ambiental. Només es poden realitzar obres de restauració i conservació i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir.

El Pla especial i el catàleg podran establir una regulació més concreta que la regulació de les Normes subsidiàries sobre aquests aspectes.

4. Mentre es redacten els documents esmentats en els paràgrafs precedents, s'aplicarà allò que disposen aquestes Normes.

EXECUCIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES.

Art. 20 - Execució de les Normes subsidiàries.

L'execució d'aquestes Normes correspon a l'Ajuntament, sense perjudici de la participació dels particulars en els termes definits pels Reglaments de la Llei del Sòl.

Art. 21 - Projectes d'urbanització.

Per a l'execució de les determinacions contingudes en les Normes subsidiàries i als instruments de Planejament que els desenvolupen, s'hauran de redactar projectes d'urbanització d'acord amb el que preveuen els art. 27 i 64 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol i 67 i següents del Reglament de Planejament.

Art. 22 - Concessions per a equipaments.

Sobre el Sòl destinat a equipaments que en l'execució de les Normes esdevingui de titularitat pública, l'administració competent podrà atorgar una concessió per a la construcció i explotació de l'equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ser renovada, no podrà tenir una durada superior a 50 anys.

Art. 23 - Execució del Planejament en sòl urbà.

1. Les determinacions del Planejament en sòl urbà seran d'execució directa per als sistemes i actuacions aïllades no compreses en Unitats d'actuació.

2. Aquestes Normes subsidiàries contenen la delimitació d'unitats d'actuació, i precisen les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren.

En qualsevol moment, d'acord amb el que està previst en els art. 167 i 168 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 36 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran delimitar noves unitats d'actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament amb les Normes subsidiàries.

3. L'aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació implica la iniciació del procediment reparcel.latori, produeix els efectes previstos en els art. 148 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 104 del Reglament de Gestió Urbanística, excepte quan els terrenys pertanyin a un sol popietari.

4. Seran d'aplicació les disposicions dels art. 66, 67, 68 i 69 del Reglament de la Llei d'adequació.

Art. 24 - Expropiació i aplicació de contribucions especials.

1. Quan no sigui possible delimitar polígons o unitats d'actuació o integrar la realització en aquests l'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà es farà pel procediment expropiatori.

2. Si a causa de l'execució existeixen beneficis especials per als sectors confrontants o propers, es podran repercutir les despeses, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiats, segons disposa l'art. 196 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, qualsevol que sigui el fí de la reserva de sòl. L'àmbit urbà beneficiari de la millora s'establirà atenent criteris de repartiment basats en la funcionalitat del servei.

3. La delimitació de l'àrea beneficiada per l'obra, amb la relació de propietaris afectats, es farà en les Normes o en projecte d'urbanització o d'obres, o de forma separada, segons el procediment establert per a la divisió poligonal.

4. En qualsevol cas, serà d'apliació el que estableix el Capítol II del Reglament de la Llei d'adequació en relació a aquests aspectes, i concretament l'art. 69.

NORMES ESPECIFIQUES PER ALS PLANS D'INICIATIVA PRIVADA

Art. 25 - Intervenció de les activitats de particulars.

Els particulars podran promoure Plans especials per al desenvolupament de les presents Normes subsidiàries. Obtinguda la prèvia autorització de l'Ajuntament, se'ls facilitarà les bases per a la redacció dels Plans.

Art. 26 - Obligacions i compromisos.

Els Plans especials promoguts pels particulars, hauran de concretar expressament els compromisos i obligacions que, en relació a la urbanització, hagin de contraure els promotors amb l'Ajuntament i amb els futurs adquirents de solars, terrenys o construccions, qualsevol que sigui la relació jurídica que es proposi per a la compra-venda, encara que tals obligacions o compromisos tinguin per objecte solament la conservació de les obres i serveis urbanístics.

Art. 27 - Contingut mínim de l'acord aprovatori.

L'acord d'aprovació dels Plans d'iniciativa privada, contindrà com a mínim, les següents condicions i terminis:

1. Obligació del promotor de presentar els pertinents projectes d'urbanització en un termini no superior a sis mesos comptats des de la data de l'aprovació definitiva del Pla.

2. Termini d'acabament i lliurament de cada una de les obres d'urbanització, executades de conformitat amb el respectiu projecte d'urbanització.

3. Manera de formalitzar les garanties que asseguren la deguda execució i conservació de les obres d'urbanització, amb precissió les responsabilitats d'organismes, empreses i particulars.

4. Data dins del període màxim de 2 anys fixat, des de la data de l'aprovació definitiva del Pla, en què el promotor es compromet a lliurar gratuïtament, en ple domini i lliure de càrregues, al Municipi, els terrenys destinats a sistemes.

5. Obligació del promotor de fer constar, a efectes de publicitat de qualsevol índole, l'expressió de la data d'aprovació definitiva del Pla especial i projectes d'urbanització.

6. Compromís del promotor, urbanitzador i propietari del sòl, de fer constar en els documents de compra-venda de les parcel.les, terrenys o construccions, que les llicències d'edificació no s'obtindran fins que les respectives parcel.les reuneixin la condició legal de solars.

RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Art. 28 - Règim urbanístic.

El règim urbanístic del sòl, d'acord amb el que està previst a l'art. 23 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, i a l'art. 19 del Reglament de la Llei del Sòl, es defineix a través de:

a) Classificació del Sòl segons el seu règim jurídic

b) Determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori.

c) Qualificació urbanística del sòl, amb la seva divisió en zones i sistemes, i la determinació, si escau, de sectors o unitats.

Art. 29 - Classificació del sòl en tipus segons el seu règim jurídic.

1. El territori ordenat per aquestes Normes subsidiàries es classifica als efectes del règim jurídic del sòl i d'acord amb el que està previst als art. 115, 116 i 117 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i als art. 91 i 93 del Reglament de la Llei del Sòl, en sòl urbà, sòl apte per a urbanitzar i sòl no urbanitzable.

2. En els plànols d'ordenació es reflecteix la classificació inicial del sòl. El sòl apte per a urbanitzar es convertirà en urbà per mitjà dels procediments establerts a l'ordenament urbanístic. En tot cas, és necessària la realització efectiva de les obres d'urbanització i el compliment de llurs obligacions per part dels propietaris.

3. El sòl no urbanitzable només es pot transformar en apte per a urbanitzar mitjançant el procediment de revisió de les Normes subsidiàries, segons es preveu en aquestes Normes.

Art. 30 - Sistemes.

1. Als efectes de determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori, aquestes Normes subsidiàries i el seu desenvolupament en Plans parcials o especials assigna o haurà d'assignar alguns sòls per a:

a) sistema viari

b) sistema d'infraestructura de serveis tècnics.

c) sistema d'espais lliures d'ús públic

d) sistema de dotacions i equipaments comunitaris.

2. L'aprovació de les Normes implicarà la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys destinats a sistemes generals, d'acord amb el que disposa l'art. 98 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

Art. 31 - Abast de les determinacions de les Normes subsidiàries.

1. En el sòl urbà, les Normes subsidiàries precisen l'ordenació física de forma detallada, tal i com estableix la Llei, a través de la delimitació del sòl segons sigui el seu destí:

a) vials i aparcaments

b) sòl públic per a jardins, parcs urbans i zones esportives.

c) sòl d'interés públic i social, susceptible  d'edificació    per a dotacions, equipaments i edificis públics.

d) sòl privat i edificable.

Aquestes determinacions físiques es representen a escala 1/500 en els plànols d'ordenació.

2. En el sòl per a urbanitzar, les Normes subsidiàries determinen els sectors de desenvolupament en Plans parcials i els elements fonamentals de l'estructura urbana i estableix a través de la qualificació urbanística la regulació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d'intensitat.

En aquest tipus de sòl, la disposició detallada del sòl per a xarxa viària, aparcament, jardins urbans, dotacions i edificació privada resultarà de l'ordenació que proposi el Pla parcial, de conformitat amb les Normes subsidiàries, si bé aquestes fixen en alguns casos de forma indicativa la distribució de la xarxa viària, dels espais lliures de les dotacions al servei del sector.

3. El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que estableixen els art. 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

Art. 32 - Sistemes locals i proporcionalitat.

La superfície dels terrenys destinats a sistemes a nivell de nucli queda determinada per aquestes Normes subsidiàries de planejament per els Plans parcials, Plans especials de reforma interior, o en àrees limitades com a unitats d'actuació, de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/1990, de 12  de juliol i els Reglaments de la Llei del Sòl, mitjançant estàndars específics o l'expressió de les superfícies que, per a cada sector o àrea estableixen aquestes Normes, tenint en compte els index d'edificabilitat, intensitat d'usos i posició urbana.

Art. 33 - Cessions gratuïtes.

1. En sòl urbà, els destinats als sistemes de: vials, parcs i jardins públics, i centres escolars, seran de cessió gratuïta i obligatòria en els termes i amb les modalitats previstes a l'art. 3 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. També seran de cessió gratuïta i obligatòria per part dels propietaris els sistemes locals, la concreció dels quals resulti d'un Pla especial de reforma interior, o estiguin inclosos en unitats d'actuació. Sense perjudici d'això, tots els sòls destinats a sistemes podran ser adquirits mitjançant l'expropiació.

Tanmateix, els sòls destinats a equipaments i dotacions que en el moment de l'aprovació d'aquestes Normes subsidiàries de planejament siguin de domini privat, continuaran en règim de propietat privada. El mateix règim tindran els espais previstos per a la seva ampliació.

2. En el sòl apte per a urbanitzar els sistemes seran de cessió gratuïta obligatòria per part dels propietaris.

3. El règim de cessions en sòl urbà i sòl urbanitzable s'adaptarà en tot cas al que estableixen els art. 120 i 121 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol.