CAPÍTOL II

TIPUS D'ORDENACIÓ

Art. 34 - Definició.

L'ordenació física de les zones segons la forma en què es disposen les edificacions sobre la parcel.la i la seva relació amb l'espai vial es regula pels següents tipus:

a) Nucli antic: correspon als sectors urbans de major antiguitat que conformen l'assentament inicial i històric de la població, des dels seus orígens fins a l'aparició dels "eixamples" com a fórmula d'expansió dels nuclis urbans. Les condicions d'edificació es regulen bàsicament en funció d'un índex d'intensitat d'edificació per parcel.la i mitjançant l'adaptació de l'alçada, amplada i alineacions de façana, cossos sortints, cobertes i espais lliures de parcel.la, el caràcter i condicions volumètriques determinades per l'edificació antiga existent a l'entorn.

b) Edificació segons alineació de vial: correspon a l'edificació entre mitgeres al llarg del front continu d'un vial i amb condicions d'edificació que es regulen bàsicament per les dimensions i forma de l'illa, la profunditat edificable i l'alçada reguladora màxima segons l'amplada del vial.

c) Edificació aïllada: correspon a l'edificació que manté generalment unes distàncies al vial i a les propietats veïnes. Ve fixada en base a la forma i dimensions de les parcel.les amb condicions d'edificació regulades bàsicament per un índex d'edificabilitat, una alçada màxima, un percentatge d'ocupació màxima de parcel.la i unes distàncies mínimes als límits de la parcel.la.

Aquest tipus ordenació correspon també a les edificacions d'origen rural, col.locades o suportades per camins com a resultat del procés de colonització del territori i formades a partir d'un cos principal i de les seves successives ampliacions.

 

PARÀMETRES D'ORDENACIÓ

Art. 35 - Definició.

S'estableixen els següents paràmetres d'ordenació:

1. Superfície de sostre edificable: és la màxima superfície coberta edificable, suma de totes les superfícies de les plantes que tinguin la consideració de planta baixa i planta pis.

Seran computades també, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les dels celoberts i patis de ventilació, les de les construccions o cossos d'edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin. No seran computades les superfícies de porxos oberts ni les dels cossos sortints oberts.

2. Index d'edificabilitat brut: és el límit màxim d'edificabilitat expressat en m2 st/m2 s (metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl) per a tota la superfície de cada unitat de zona.

3. Index d'edificabilitat neta : és la relació existent entre la superfície de sostre edificable i la superfície de sòl de parcel.la expressada en m2 st/m2 s (metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de sòl de parcel.la).

 

DISPOSICIONS COMUNES ALS TIPUS D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ

Art. 36 - Definició dels conceptes.

a) Parcel.la: s'entén per parcel.la una porció de sòl susceptible de ser edificat.

b) Solar: parcel.la que reuneix les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes i en el Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, i es considera apta per a ser edificada immediatament.

c) Planta baixa: planta de l'edifici al nivell de la rasant del vial, en el sistema d'ordenació per alineació de vial i al nivell del terreny en el sistema d'ordenació per edificació aïllada, amb les toleràncies i límits que assenyalen les Normes.

d) Planta soterrani: la situada a nivell inferior a la planta baixa.

e) Planta pis: tota planta de l'edificació que estigui a un nivell superior a la planta baixa.

f) Cos principal de l'edifici: és la part edificada que correspon a l'ús predominant de la construcció i defineix el seu volum principal.

g) Construccions auxiliars: són les construccions corres-ponents a usos complementaris i al servei de l'edifici principal, tals com magatzems, garatges, corrals, etc., que poden formar part del cos principal o anar com a edificacions independents.

h) Elements tècnics de les instal.lacions: són aquelles parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú que tenen la condició d'elements tècnics i no suposen possibilitat d'aprofitament per a altres usos.

i) Cossos sortints: són els cossos ocupables tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana, de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.

j) Elements sortints: són elements constructius no ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de la línia de façana, de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.

k) Celobert: és l'espai no edificat situat dins el volum de l'edificació i destinat a il.luminar i ventilar les dependències de l'edifici.

l) Patis de ventilació: és l'espai no edificat situat dins el volum de l'edificació i destinat a il.luminar i ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris ni estances on s'habita normalment.

m) Pous de ventilació: és el volum no edificat destinat a la ventilació exclusiva de banys i lavabos.

n) Xemeneies de ventilació: són conductes de ventilació per a ús exclusiu en banys i lavabos.

Art. 37 - Planta baixa.

1. En el sistema d'ordenació per alineació de vial, la planta baixa és aquella el paviment de la qual estigui situat entre 0,60 m per sobre o 0,60 m per sota de la rasant del vial en els punts de menor i  major cota, respectivament, del solar. Si per efecte del penden resultés més d'una planta dins aquests límits, la planta baixa serà la de posició inferior. En els casos de parcel.les que tinguin façana a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front.

En el sistema d'ordenació d'edificació aïllada s'entén per planta baixa la que tingui el paviment situat a més-menys un metre de la cota del terreny natural o modificat. Si és necessari modificar les rasants del terreny, aquestes s'ajustaran a les limitacions de l'article 62 d'aquestes normes.

2. L'alçada lliure mínima i màxima de la planta baixa es definirà en les Normes corresponents a cada zona.

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.

4. La planta baixa, per ser habitable, tindrà el paviment sobre un forjat  separat del terreny per una cambra d'aire d'un mínim de 20 cm d'alçada, o sobre una base amb un gruix mínim de 10 cm de grava i 10 cm de formigó amb impermeabilització.

Art. 38 - Planta soterrani.

1. Les plantes soterrani són les situades a nivell inferior a la planta baixa.

2. Les plantes soterrani no compten en el càlcul de la superfície de sostre edificable.

3. En els soterranis no es permet l'ús d'habitatge ni la ubicació d'habitacions en els úsos hoteler o sanitari.

4. L'alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de 2,20 m.

Art. 39 - Alçada de les plantes pis.

1. L'alçada lliure mínima de les plantes pis serà de 2,50 m.

2. En el cas de la planta sota-coberta habitable, l'alçada lliure mínima podrà ser de 1,50 m en els punts més baixos. Això no obstant, la mitjana d'alçada interior de la planta haurà de ser com a mínim de 2,20 m.

Art. 40 - Elements tècnics de les instal.lacions.

Els volums corresponents als elements tècnics de les instal.lacions s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici. Les dimensions corresponents a aquests elements estaran en funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d'instal.lació.

Art. 41 - Cossos sortints.

1. Són cossos sortints tancats els miradors i tribunes amb tancaments de tot el perímetre exterior. Són cossos sortints semitancats els que tinguin tancat algun dels seus costats laterals. Són cossos sortints oberts els que no tenen cap tipus de tancament, i s'assimilen al concepte de balcó.

2. La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes del càlcul de la superfície de sostre edificable.

La superfície en planta dels cossos sortints semitancats computarà en un cinquanta per cent als efectes de la superfície de sostre edificable.

Els cossos sortints oberts no es computaran en el càlcul de la superfície de sostre edificable.

3. Els cossos sortints no podran estar a una alçada inferior a 3,50 m de la rasant de la voravia.

4. No s'admeten cossos sortints tancats o semitancats en carrers d'amplada inferior a 8 m.

5. No es permeten els cossos sortints tancats o semitancats en els espais lliures interiors de mansana i, en general, quan ultrapassin la profunditat edificable assenyalada en els plànols d'ordenació per a cada zona. Tampoc no s'autoritzaran cossos sortints tancats i semitancats en aquells carrers o trams de carrer en els quals l'edificació preexistent es caracteritzi majoritàriament per la no utilització d'aquests elements arquitectònics.

Art. 42 - Vol màxim dels cossos sortints.

1. El vol màxim dels cossos sortints es definirà en les Normes corresponents a cada zona amb un màxim de 60 cm.

2. Els cossos sortints hauran de separar-se de les parets mitgeres un mínim de 60 cm.

3. En les alineacions interiors, els cossos sortints oberts no podran volar més de 60 cm del pla de l'edifici.

4. Els cossos sortints oberts podran ocupar com a màxim les 2/3 parts de la longitud de la façana, excepte en els casos en què es defineixi expressament l'ocupació màxima en les Normes de zona.

Els cossos sortints tancats o semitancats no podran ocupar més de la meitat de la longitud de vol.

Art. 43 - Elements sortints.

1. S'admeten els elements sortints que no excedeixin en més de 0,15 m del pla de façana.

2. Els ràfecs i cornises podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,30 m.

Art. 44 - Ventilació i il.luminació.

1.a) En els edificis d'habitatges els dormitoris i estàncies hauran de rebre ventilació i il.luminació, almenys per celoberts. Les altres dependències complementàries i les escales podran fer-ho mitjançant patis de ventilació. Es permet també que les escales puguin tenir il.luminació i ventilació zenital.

b) La ventilació i il.luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o pati de ventilació, s'admetrà per a dependències o peces auxilars dels habitatges no destinades a dormitoris i estàncies quan s'assegurin les condicions higièniques i sigui un sistema autoritzat que compleixi els requisits de les normes tecnològiques de l'edificació.

c) La ventilació i la il.luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines podrà realitzar-se per celoberts.

Es permetrà també la ventilació i il.luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia que assegurin condicions adequades d'higiene.

d) Per a la ventilació exclusiva de banys i lavabos es podran utilitzar pous de ventilació i xemeneies de ventilació.

2. En les obres d'addició de noves plantes sobre edificis ja construïts seran també d'aplicació les normes sobre ventilació i il.luminació en les parts noves.

Art. 45 - Celoberts.

1. Les dimensions del celobert hauran de permetre inscriure al seu interior un cercle de tres metres de diàmetre mínim. La seva superfície mínima serà de 9 m2.

2. Per a aquells edificis amb amplada de façana inferior a 4.5 m i l'alçada dels quals no sigui superior a planta baixa i dues plantes pis, s'admetrà que les dimensions mínimes del celobert siguin assimilables a les dels patis de ventilació, sempre que no serveixin per a la ventilació i il.luminació de l'estança principal.

3. El celobert podrà ser mancomunat. Als efectes d'aquestes Normes serà indispensable que la mancomunitat de celobert entre dues finques contigües s'estableixi per escriptura pública inscrita al Registre de la Propietat.

4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure que permeti la ventilació, amb una superfície mínima igual a la del celobert.

5. En tot cas s'ha de complir el que disposa el Decret 346/1983 de 8 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, sobre el Nivell d'Habitabilitat Objectiva exigit als habitatges.

Art. 46 - Patis de ventilació.

1. Les dimensions del pati de ventilació han de permetre inscriure al seu interior un cercle de dos metres de diàmetre mínim. La seva superfície mínima serà de 5 m2.

2. Els patis de ventilació podran ser mancomunats amb les mateixes condicions que es fixen per als celoberts.

3. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure que permeti la ventilació, amb una superfície mínima igual a la del pati.

4. En tot cas s'ha de complir el que disposa el Decret 346/1983 de 8 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, sobre el Nivell d'Habitabilitat Objectiva exigit als habitatges.

Art. 47 - Pous de ventilació.

1. Les dimensions del pou hauran de permetre inscriure al seu interior un cercle de 60 cm de diàmetre mínim.

2. Els pous de ventilació hauran de ser registrables.

Art. 48 - Xemeneies de ventilació.

1. L'ús d'aquests conductes de ventilació forçada es permetrà sempre que es compleixin els requisits mínims de les Normes Tecnològiques de l'edificació.

2. L'alçada s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana des de la rasant de la voravia fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana.

3. Per sobre l'alçada reguladora màxima només es permetrà:

a) la coberta de l'edifici serà, de pendent inferior al 40%, i els arrencaments de la qual seran línies horitzontals paral.leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs. En cap cas, el carener superarà la mida de 3,5 m sobre l'alçada reguladora.

S'exceptuen d'aquesta norma els edificis inclosos dins del sector de desenvolupament industrial (sector SI.2), que podran tenir una coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, segons les condicions fixades en la normativa d'aquesta zona.

b) les cambres d'aire i elements de cobertura en el cas de terrat o coberta plana, amb una alçada màxima de 0,60 m

c) les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors i de separació entre terrats. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir d'1,10 m, amidats respecte a la cota del paviment del terrat.

d) els elements tècnics de les instal.lacions.

e) les torratxes i les caixes d'escala, sempre retrassades al menys 3 m de les façanes, tant del carrer com del pati.

4. En el cas d'edificacions entre dos vials situats a diferent rasant, l'últim sostre permès per l'alçada reguladora fixada en el vial de rassant superior no podrà invadir l'alçada reguladora permesa en el vial de rasant inferior, havent-se de retrassar un mínim de 4 m del parament de façana alineada a aquest últim vial.

1.TIPUS D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ DE VIAL

Art. 49 - Conceptes.

a) Alineació de vial: és la línia que estableix el límit a l'edificació seguint el recorregut del vial.

b) Línia de façana: és el tram d'alineació de vial pertanyent a cada parcel.la.

c) Ample de vial: és la distància entre les dues alineacions d'un vial.

d) Alçada reguladora màxima: és el límit d'alçada que poden assolir les edificacions.

e) Nombre màxim de plantes: és el nombre màxim de plantes permeses dins el límit de l'alçada reguladora.

f) Mitgera: és la part lateral límit entre dues edificacions o parcel.les. També pot ser una paret comú a dues finques. En aquest cas, l'eix de la mateixa constitueix el límit entre les dues parcel.les.

g) Illa o mançana: superfície de sòl formant un polígon tancat delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

h) Línia de profunditat edificable: és la línia que limita l'edificació per la part posterior de la parcel.la i que queda definida en els plànols d'ordenació a escala 1/500.

i) Espai lliure interior de l'illa: és l'espai interior resultant d'aplicar les profunditats edificables, a l'ambit de l'illa, que romandrà lliure d'edificació o només edificable en planta baixa, quan sigui el cas.

Art. 50 - Alçada reguladora.

1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes es fixen en els plànols d'ordenació a escala 1/500 o en la normativa de zona corresponent.

Aquest criteri no afecta a l'alçada edificada dels edificis preexistents que es respecta encara que superi els criteris propis de la zona. Això no obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents la nova construcció haurà de respectar l'alçada màxima establerta pels plànols d'ordenació o per la normativa de la zona corresponent. Tanmateix, aquest respecte a l'alçada màxima establerta es farà efectiva en noves construccions que es realitzin com a conseqüència de l'enderrocament i la substitució total o parcial de les existents.

2. Per sobre de l'alçada reguladora màxima nomès es permetran:

a) La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral.leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs. Les golfes que resultin seran habitables sempre i quan estiguin vinculades a l'habitatge inferior.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta (60) centímetres.

c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir els 1,10 m.

d) Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà passar de 1,10 m si són opacs i de 2,00 m si són transparents, reixes o similars.

e) Els elements tècnics de les instal.lacions.

f) Els coronaments decoratius de les façanes.

Art. 51 - Regles sobre determinació d'alçades.

El punt de referència d'amidament de l'alçada reguladora es determinarà segons les següents condicions:

1. Edificis amb façana a una sola via:

a) si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b) si la diferència de nivells és superior a 0,60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell  situat a 0,60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.

c) quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situi a més de 1,5 per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà:

a) si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vial s'aplicaran les disposicions de l'apartat 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una de sola.

b) si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien córrer pels carrers adjacents més estrets fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, que amb un límit màxim de trenta (30) metres sigui la més gran de les dues següents: una vegada i mitja l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la perllongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior s'aplicarà a la resta de la façana l'alçada pertinent a l'amplada de vial a què correspon, com si aquesta resta constituís unitat independent.

3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà:

Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regularan, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior:

a) L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte de l'edificació i de la façana oposada. Si l'illa no arriba en cap punt a una amplada de vint (20) metres amidada per la suma de les distàncies des del lloc geomètric citat a les alineacions de les façanes oposades, l'alçada reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector de l'illa considerat, i igual a la que correspongui al vial de més amplada.

b) Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per equiparació amb els criterios exposats als apartats anteriors.

5. Edificis amb façana a places:

Les alçades reguladores màximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada superior.

Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.

6. Edificis amb façana a parcs, jardins, equipaments i dotacions:

En aquests casos, l'alçada reguladora màxima serà la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta.

7. Edificis amb façana que dóna a sòl destinat a altres sistemes, amb vial entremig:

Quan el solar, a través del vial, doni a un sòl destinat a d'altres sistemes, com ferrocarrils, línia de transport d'energia o de gas, llits de rius, zones maritimo-terrestres o d'altres, l'alçada reguladora serà la corresponent a una amplada de vial doble del vial en què recau el solar. Les amplades més grans per l'existència d'aquests sistemes, o d'altres vials a l'altre cantó, no es tindran en compte mai a efectes del càlcul de l'alçada reguladora.

Art. 52 - Regles sobre mitgeres.

1. Quan a conseqüència de diferents alçades, profunditats edificables o d'altres causes puguin aparèixer mitgeres al descobert, aquestes s'hauran d'acabar com una façana més de l'edifici, anant, com a mínim, arrebossades i pintades.

2. Només podran edificar-se els solars que tinguin la mitgera formant un angle amb la perpendicular a la façana en el punt d'intersecció inferior a 25o. En els altres casos s'haurà de procedir a una regularització dels solars perquè compleixin la condició indicada. S'exceptuen d'aquesta norma els solars que tinguin una banda de mitgera ocupada per edificacions que impossibilitin la regularització dels solars perquè compleixin la condició indicada. S'exceptuen d'aquesta norma els solars que continguin una banda de mitgera ocupada per edificacions que impossibilitin la regularització.

Art. 53 - Profunditat edificable.

1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació, grafiades en els plànols a escala 1/500.

En el cas de zones de nova construcció en les quals la línia de profunditat edificable resulta paral.lela a la línia de façana, la profunditat indicada es mesurarà perpendicularment a la línia de façana.

2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa.

3. En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. Això no obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable fixada. En qualsevol cas, tindrà aplicació preferent la quantificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d'ordenació preveuen la mesura d'aquest paràmetre en metres lineals.

2. SISTEMA D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ AILLADA

Art. 54 - Paràmetres utilitzats en aquest tipus d'ordenació.

Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són:

a) forma i mida de la parcel.la

b) edificabilitat màxima

c) ocupació màxima de parcel.la

d) alçada reguladora màxima

e) nombre màxim de plantes

f) separació mínima

Art. 55 - Desenvolupament del volum edificable.

El volum màxim edificable podrà desenvolupar-se en edificacions principals i auxiliars, segons la normativa específica de cada zona.

Art. 56 - Ocupació màxima de parcel.la.

1. L'ocupació màxima de parcel.la s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints.

2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellaments o excavacions no podran ultrapassar l'ocupació màxima de parcel.la, en el cas d'habitatges unifamiliars.

Art. 57 - Sòl lliure d'edificació.

1. Els terrenys no ocupats per l'edificació no podran ser objecte, en superfície de cap altre aprofitament que no sigui el d'espais lliures al servei de l'edificació.

2. Els propietaris de dues o més parcel.les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures sempre que es constitueixi per escriptura pública inscrita al Registre de la Propietat.

3. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls, fet que comportarà, per al municipi, el deure de la seva conservació amb subjecció a les normes sobre jardins públics, sempre que el municipi consideri que hi concòrren raons d'interès públic, social o comunitari.

Art. 58 - Alçada màxima i nombre de plantes.

1. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir del paviment de la planta baixa fins el pla superior dels elements resistents de l'últim forjat.

En aquells casos en què per raons del pendent del terreny l'edificació es desenvolupi escalonadament, l'alçada es determinarà per a cada una de les parts des de la seva corresponent cota de planta baixa.

2. L'alçada màxima i el nombre de plantes ve establert en aquestes Normes.

3. Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:

a) la coberta definitiva de l'edifici, amb pendents inferiors al 30%. Les golfes resultants podran ser habitables sempre que compleixin les determinacions d'alçades de les plantes sota-coberta i no ultrapassin una superfície en planta de la tercera part de la planta inferior, concentrada en el centre del volum.

En cap cas es pot superar la mida de 3,5 m sobre l'alçada reguladora.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb una alçada màxima de 0,60 m.

c) Les baranes fins a una alçada màxima d'1,10 m, amidats respecte a la cota del paviment, en cas d'existir terrat o coberta plana.

d) Els elements tècnics de les instal.lacions.

e) Els acabaments de l'edificació de caràcter exclussivament decoratiu.

4. Es tindrà en compte la possibilitat, admesa en algunes zones, de construir plantes baixes palafítiques, i en aquest cas no computarà a efectes d'edificabilitat, la part de planta que es trobi totalment oberta. Els volums que interrompen eventualment la continuïtat de l'espai obert tals com cossos d'escales, ascensors, volums tècnics, espais de consergeria, locals comercials i similars, computaran a efectes del càlcul de la superfície màxima del sostre edificable. No es permetrà la construcció d'entresolats.

Art. 59 - Separacions mínimes.

1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de parcel.la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel.la, són les establertes en cada cas en aquestes Normes.

Aquestes separacions són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel.la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints. A certes zones es determinen valors mínims absoluts.

La separació entre dos cossos d'edificació independents, situats dins una mateixa parcel.la, es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d'edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts. També s'establiran valors mínims a aquestes separacions en algunes zones.

2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en els cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les partions de parcel.la, llevat que es tracti de la part que serveixi per donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure.

Art. 60 - Construccions auxiliars.

1. Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars en planta baixa, al servei dels edificis principals.

2. El volum ocupat per les construccions auxiliars computa a efectes del volum màxim edificable de la parcel.la.

3. Els garatges al servei de l'edificació podran autoritzar-se alineats a façana sempre que per les condicions naturals del terreny quedin com a soterrani respecte al nivell de planta baixa de l'edifici principal.

Art. 61 - Tanques.

1. Les tanques que donin a espais públics hauran de seguir l'alineació i la rasant del vial, fixades per a aquells pel planejament.

2. L'alçada màxima de les tanques opaques no podrà ser superior a 1,00 m des de la cota del terreny. La resta, fins a 2 m, hauran de ser calades o vegetals.

Art. 62 - Adaptació topogràfica i moviment de terres.

1. En els terrenys en pendent les plataformes d'anivellació tocant els límits de la parcel.la no es podran situar a més d'1,50 m o a menys de 2,20 m per sobre o per sota de la cota natural del terreny en els límits.

2. Les plataformes d'anivellació a l'interior de la parcel.la (menys els soterranis) s'hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos de pendent 1:3 (alçada:base), traçats a partir de la cota dels límits en sentit ascendent o descendent.

3. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3,70 m.

4. Com a conseqüència del pendent, no podran aparèixer més d'un planta soterrani, adaptant-se la disposició de l'edificació i terrasses d'anivellament a aquest fí.

5. Limitacions d'ocupació en els terrenys en pendent:

Per a les parcel.les amb pendent superior al 30% regiran les següents variacions del percentatge d'ocupació permès:

- del 30 al 50 per 100 es disminueix en 1/3.

- del 50 al 100 per 100 es disminueix en 1/2.

- si és més del 100 per 100 es prohibeix l'edificació.

REGULACIÓ D'USOS

Art. 63 - Conceptes.

a) Us admissible: és aquell la implantació del qual és permesa per les Normes. Els espais adscribibles a un ús admissible podran limitar-se segons la normativa específica de cada zona.

La implantació de diferents usos en un mateix sòl, edifici o lloc, es regularà de forma diferenciada per a  cada unitat d'ús. Això no obstant, podran establir-se limitacions en la intensitat o en la forma d'ús perquè puguin concórrer en una mateixa situació diferents usos admissibles.

b) Us prohibit: és aquell la implantació del qual no és permesa per les Normes.

c) Us global: és el que defineix l'especialització d'una zona o sector de planejament.

d) Us compatible: és aquell la implantació del qual pot coexistir alhora amb l'ús global.

Art. 64 - Bases i desenvolupament de la regulació d'usos.

1. Les Normes subsidiàries regulen de forma detallada els usos que poden afectar els terrenys qualificats com a sòl urbà.

Mitjançant una ordenança específica poden fer-se restrictives les determinacions de les Normes pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos.

2. En sòl apte per a la urbanització les Normes subsidiàries assenyalen l'ús global de cada sector. El Pla parcial regularà detalladament els usos admesos.

3. En el sòl no urbanitzable es regulen els usos admissibles i s'entenen prohibits els no específicament admesos.

El Plans especials que en el seu cas puguin desenvolupar el sòl no urbanitzable per a la millora del medi rural i de protecció del patrimoni arquitectònic, històric i/o natural, podran prohibir usos que resultin perjudicials.

4. Donada la seva significació i importància, es regulen de forma específica els usos extractius, d'habitatge i industrials.

5. En la regulació de les zones i subzones les condicions d'us fan referència a les classes d'usos previstos a l'article següent.

Art. 65 - Classificació d'usos per la seva funció.

1. Us d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableixen dues categories:

a) habitatge unifamiliar. Es l'edifici que correspon a una unitat familiar, situat en parcel.la independent, en edifici aïllat o entre mitgeres i amb accés independent o exclusiu.

b) habitatge plurifamiliar. Es l'edifici que correspon a diferents unitats familiars, amb accés i elements comuns.

2. Us residencial hoteler. Comprèn els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels, i en general, els del ram d'hosteleria.

3. Us residencial (comunitari). Comprèn aquells edificis destinats a residència temporal de persones no compreses en l'ús hoteler ni en el sanitari-assistencial, com serien colònies, albergs, residències religioses i d'altres similars.

4. Us de càmping. S'entèn per establiment de càmping, caravaning, campaments o similars l'espai de terreny degudament delimitat i dedicat a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure mitjançant albergs mòbils que restin un màxim d'onze mesos al mateix espai de terreny, i que disposin de les instal.lacions i els serveis mínims que s'estableix reglamentàriament en el Decret 55/1982 de 4 de febrer del Departament de Comerç i Turisme per a l'ordenació de Càmpings a Catalunya.

5. Us comercial. Es l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic. Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici. S'inclouen els locals destinats a bar, restaurant i similar.

6. Us d'oficina. En aquest ús s'inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de la banca i assegurances, els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici.

7. Us magatzem:

a) és l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç, no inclosos  en l'ús comercial, als locals de comerç a l'engrós i als magatzems no inclosos ni directament lligats a l'activitat manufacturera.

b) els usos comercials i de magatzems que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats, originin molèsties o generin riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial.

8. Us industrial. S'assimilen a l'ús industrial els següents:

a) els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes instal.ladors, fabricants o distribuidors o sense servei de venda directa.

b) indústries de materials per a la construcció.

c) garatges i aparcament.

d) tallers de reparació i estació de servei.

e) agències de transport.

f) indústries d'obtenció, transformació i transport de béns.

g) indústries agràries, relacionades amb les activitats de manipulació, dipòsit i elaboració de productes derivats de l'agricultura i de la ramaderia. Per poder considerar les indústries com a agràries, s'haurà d'acreditar la necessitat objectiva en raó de les exigències pròpies dels processos d'elaboració i transformació industrial, d'emplaçament a la finca o explotació agrària on es produeixin les matèries primes més utilitzades en el procés d'elaboració i/o manufacturació de la indústria.

h) la indústria de transformació vitivinícola que compren les activitats dirigides a l'elaboració industrial, l'emmagatzematge i la criança de vi.

i) les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perill o incomoditats a les persones o danys als béns.

9. Us agrícola i forestal. Inclou totes les activitats del conreu i explotació de terrenys agrícoles i de les masses forestals.

10. Us pecuari. Inclou totes les explotacions ramaderes o granges (porcí, oví, aviram) que superin el nombre de caps de bestiar destinats al consum familiar.

11. Us de celler. Aquest ús comprèn les activitats dirigides a l'elaboració i emmagatzematge de vi i a la criança de vi escumós, no considerades com a procés amb un abast de transformació industrial.

12. Us sanitari-assistencial. Es l'ús que correspon al tractament o allotjament de malalts, en hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris i similars, així com a edificis destinats a allotjament comunitari, com asils, llar de vells, etc. També inclou les clíniques veterinàries i establiments similars.

13. Us educatiu. Comprèn l'ensenyament i formació en tots els graus i modalitats.

14. Us socio-cultural. Comprèn les instal.lacions com museus, biblioteques, sales de conferències i exposicions, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social, com poden ser els centres d'associacions, els centres socials i similars.

15. Us religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament relacionades als temples, esglèsies, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.

16. Us recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'espai no compreses en cap altra qualificació. Inclou els d'espectacles de tota mena.

17. Us esportiu. Inclou el dels espais locals o edificis acondicionats per a la pràctica i ensenyament de l'esport.

18. Us público-administratiu. Comprèn les instal.lacions afectes a qualsevol Administració pública.

19. Us d'abastiment. Comprèn les instal.lacions de mercats i escorxadors.

20. Cementiri.

21. Us publicitari. Comprèn tots els tipus de publicitat en base a elements fixes.

22. Us de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclussivament per al trànsit de vehicles i persones.

23. Us extractiu. Comprèn les activitats d'extracció d'àrids, explotació de mines i pedreres i moviments de terres en general.

Art. 66 - Classificació d'usos per la seva naturalesa.

1. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col.lectius i privats.

2. Es consideren usos públics aquells prestats o realitzats per l'administració o per gestió dels particulars, que es desenvolupen en terrenys i instal.lacions de propietat i domini públic.

3. Es considera ús col.lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, associació, agrupació, societat, club, etc., relació que es defineix normalment pel pagament de quotes o tases.

4. Es considera ús privat el no col.lectiu, que es desenvolupa en béns de propietat particular.

5. En els usos públics s'inclouen també els realitzats per l'administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament, o qualsevol altre títol d'ocupació.

Art. 67 - Usos provisional.

1. Es consideren usos provisionals els que, no estant prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de manera temporal. No requereixen obres o instal.lacions permanents i no dificulten l'execució de les Normes subsidiàries.

2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que l'art. 91 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, estableix, a precari. Els usos i obres hauran d'aturar-se o enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui, en les condicions indicades, al Registre de la Propietat.

Art. 68 - Usos fora d'ordenació.

Els usos existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquestes Normes i que resultin disconformes amb les mateixes es consideraran com a "fora d'ordenació", éssent d'aplicació el que està previst en l'art. 93 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

1. REGULACIÓ DE L'ÚS INDUSTRIAL

Art. 69 - Classificació.

Als efectes de la regulació de l'ús industrial i de la determinació de la seva compatibilitat amb els altres usos, les indústries i similars es classifiquen atenent en primer lloc a les molèsties o incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, danys que pugui ocasinar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient.

En relació als conceptes esmentats, s'estableixen les següents categories d'indústries:

- categoria 1ª: indústries petites que són compatibles amb l'habitatge, perquè no produeixen molèsties.

- categoria 2ª: indústries que poden originar molèsties als habitatges contigus, però que pel seu tamany i condicions d'accessibilitat i servei poden situar-se en àrees urbanes en que hi domini l'ús residencial.

- categoria 3ª: comprèn la mitjana i la gran indústria en general, on s'admeten altres usos que no siguin els industrials. S'esclouen aquelles indústries la insalubritat de les quals no poden ser reduïdes a límits compatibles amb la proximitat d'altres activitats. A la valoració de la nocivitat d'aquesta categoria també es tindran en compte els perjudicis que pugui causar-se a la riquesa agrícola i forestal.

Art. 70 - Regulació.

1. Dins de les categories abans classificades, s'estableixen les limitacions següents:

- categoria 1ª: indústries que utilitzen màquines o aparells moguts a mà o amb motor de potència inferior a 5 kw per unitat, si és en planta baixa, o de 5 kw, de potència màxima total si és en planta pis.

En tot cas, la potència total en tot l'edifici no sobrepassarà els 40 kw, no transmetran molèsties, emanacions o perills especials, i no produiran, a l'exterior, sorolls superiors a 55 decibelis (dBA). En cap cas s'acceptarà  que aquests sorolls provoquin nivells superiors a 55 dBA dintre dels habitatges veïns. El límit màxim de superfície construïda es fixa en 600 m2.

- categoria 2ª: indústries d'una potencia màxima permesa de 60 kw, i de nivell màxim de soroll permès, mesurat a l'exterior de 70 dBA. El límit màxim de superfície construïda es fixa en 1.500 m2.

- categoria 3ª: indústries sense límit de potència ni de superfície, amb nivell màxim de soroll tramés a l'exterior de 90 dBA.

2. L'adaptació de les categories industrials anteriorment classificades en els nous teixits urbans, es regularà en la normativa específica per a cada zona de sòl urbà.

3. El límit màxim de potència fixat  es podrà superar sempre que les molèsties produïdes per la instal.lació, mesurades en decibelis, no superin les xifres màximes indicades. Aquest augment de potència no podrà ser mai superior al 50% dels valors màxims establerts. L'augment de potencia estarà permès en les instal.lacions d'ascensors, calefacció, generadors, acondicionament d'aire i similars.

4. Les limitacions i normes que s'ha fixat per a la indústria no regiran per a les instal.lacions d'acondicionament domèstic, sempre que s'instal.lin amb les precaucions tècniques adients per evitar molèsties al veïnat. El soroll es mesurarà en decibelis i la determinació es farà en el domicili del veí més afectat per les molèsties i en les condicions menys favorables serà de 45 dBA.

Art. 71 - Activitats reglamentades.

Per a determinar si les indústries són "molestes", "insalubres", "nocives" o "perilloses", s'estarà al que disposa el Decret 2414/1961, de 30 de novembre, amb respecte, en tot cas, a les presents Normes, així com a les disposicions modificatives i de desenvolupament que s'hi vagin produïnt, en base a la necessària adaptació a noves legislacions sobre la matèria que requereixi el canvi tecnològic.

Art. 72 - Modificació de categoria.

1. Una activitat de categoria superior no podrà mai reduir-se a la categoria primera.

2. Per a que una indústria de 3ª categoria pugui ser considerada de 2ª, caldrà que es donin, com a mínim, les següents condicions indispensables:

a) que la instal.lació de la maquinària sigui de tal forma que ni els locals inferiors ni en cap altre s'originin vibracions i que aquestes no es transmetin a l'exterior.

b) que la insonorització dels locals de treball sigui tal que fora d'aquesta i en el lloc més afectat pel soroll originat per l'activitat, el nivell de soroll no s'incrementi en més de 3 dBA.

c) que des de les 21 h a les 8 h només es permeti la càrrega i descàrrega de camionetes (càrrega màxima inferior a 3.500 kg) i sempre dins del local tancat destinat a aquest finalitat.

d) que, a més de les preocupacions contra incendis preceptives en tot local en que existeixin matèries combustibles (com pot ser retalls de paper o cartró o plàstic), s'instal.lin sistemes d'alarma per a fums d'extintors automàtics.

Art. 73 - Condicions de funcionament.

1. Entre les 22 h i les 8 h, el nivell de soroll admès al domicili del veí més afectat per les molèsties no podrà sobrepassar en més de 10 dBA el soroll de fons, entenent-se per tal l'ambiental, sense els valors punta accidentals.

2. Malgrat el que es disposa a les presents Normes sobre usos industrials, no podran emprar-se o ocupar-se cap sòl o edifici per a usos industrials que produeixin alguns dels efectes següents: sorolls, vibracions, males olors, fums, brutícia o d'altres formes de contaminació, perills especials de foc, explosió, molèstia, nocivitat o insalubritat en un grau tal que afecti negativament al medi ambient o impedeixi la localització de qualsevol dels altres usos permesos en aquestes Normes. Amb tal fi, els establiments hauran d'evitar o limitar els perills i efectes per sota dels límits màxims de funcionament per a cada tipus d'efecte, que es disposen en aquestes Normes i que per les causes exposades puguin estar presents en els llocs d'observació o determinació de la seva existència, tal com es fixa en aquestes Normes.

3. Els llocs d'observació en els quals es determinan les condicions de funcionament de cada activitat seran els següents:

a) en el punt o punts en els que aquests efectes siguin aparents, en els casos de fums, pols, residus o qualsevol altra mena de contaminació i pertorbació. En el punt o punts on es pugui originar en el cas de perill especial d'incendi i de perill d'explosió.

b) en els límits de la línia de solar o parcel.la o del mur edificable mitgera o sostre de separació pertanyent als veïns immediats, en els caso en què s'originin molèsties per sorolls, vibracions, enlluernaments, olors o similars.

4. Límits de funcionament en cada tipus d'efectes:

a) possibilitats de foc i explosió. Totes les activitats que en el seu procés de producció o emmagatzemantge, inclouen inflamables i matèries explosives, s'instal.laran amb els sistemes de seguretat adients, que evitin la possibilitat de foc i explosió, així com els sistemes adequats, tant en equip com en utillatge, necessaris per a combatre'ls en casos fortuïts. Sota cap concepte podran cremar-se materials o deixalles a l'aire lliure.

La instal.lació dels diferents elements caldrà que compleixin, a més, les disposicions pertinents que es dictin pels diferents organismes estatals o locals, en l'esfera de les seves respectives competències.

En cap cas s'autoritza l'emmagatzematge a l'engròs de productes inflamables o explosius, en locals que formin part o siguin contigus als destinants a habitatge.

En conseqüència, aquestes activitats es classificaran sempre en categoria 3ª.

b) no podrà permetre's cap vibració que sigui detectable sense instruments en el lloc de mesura especificat en aquestes Normes; per a l'esmena es disposarà de bancades independents de l'estructura de l'edifici i del sòl del local, per a tots aquells elements que originin la vibració, així com dispositius antivibratoris.

c) enlluernaments. Des dels punts de mesura especificats en el paràgraf 2 d'aquestes Normes, no podrà ser visible cap enlluernament directe o reflectit, degut a fonts lluminoses de gran intensitat o a processos d'incandescència a altes temperatures, tals com combustió, sodadura o d'altres.

d) en cap cas se superaran les concentracions màximes admissibles, en emissió, per fums, pols i d'altres elements contaminants atmosfèrics que determina la Llei de Protecció de l'Ambient Atmosfèric del 22 de desembre de 1972 i de les ordenances ministerials subsegüents que desenvolupin l'esmentada Llei (Decret 833/1975 i Ordres 10 d'agost del 1976 i 18 d'octubre de 1976).

e) olors. No es permetrà cap emissió de gasos ni la manipulació de matèries que produeixin olors en quantitats tals que puguin ser fàcilment detectables sense instruments, en la línia de la propietat de la parcel.la, des de la que s'emetin les esmentades olors.

f) d'altres formes de contaminació. No es permetrà cap tipus d'emissió de cendres, pols, fums, vapors, gasos ni d'altres formes de contaminació de l'aire, de l'aigua o del sòl, que puguin causar perill per a la salut, la riquesa animal i vegetal, a d'altres menes de propietat o que  causin brutícia.

Art. 74 - Nomenclator d'activitats reglamentades als efectes de les NN.SS.

Sense perjudici de que establexi l'art. anterior, i de que l'organisme competent califiqui definitivament l'activitat possible a la vista del corresponent projecte d'instal.lació, aquestes Normes subsidiàries consideren incorporat el seu texte, a títol orientatiu el Nomenclator aprovat per la Corporació Metropolitana de Barcelona que classifica les diferents activitats industrials que poden acusar molèsties, nocivitat, insalubritat o perillositat en l'entorn immediat, indicant-hi quins són els nivells o graus d'intensitat dels esmentats efectes. Amb aquesta finalitat, es considerarà assimilades les categories I i II del PGM a la categoria 1ª d'ús industrial d'aquestes NN.SS, i les IV, V i VI a la categoria 3ª d'aquestes NN.SS.

Els efectes que te en consideració el Nomenclator, que aquí es considera incorporat son els deguts a sorolls i vibracions; fums i pols; emanacions nocives, olors i vapors; aigües residuals; incendis i finalment, explosions. La intensitat o grau dels diferents efectes d'una activitat les classifica el Nomenclator en alts, moderats i lleus amb els índexs 5, 3 i 1.

Als efectes d'aquestes Normes, els graus pel soroll els esmentats 90 dB, 70 dB i 55dB com a límits respectius.

Art. 75 - Abocaments industrials.

L'aigua residual derivada de processos d'elaboració industrial serà depurada en primera instància per la pròpia indústria abans d'abocar-la a les xarxes generals de sanejament. Tanmateix, aquelles instal.lacions que produeixin aigües residuals equiparables a les de caràcter domèstic podran desaiguar directament.

Art. 76 - Nivells d'indústria.

A efectes d'ordenació urbanística s'estableixen dos nivells d'indústries segons el tamany:

- petita i mitjana indústria d'una superfície igual  o inferior a 2.000 m2 sostre.

- gran indústria d'una superfície superior a 2.000 m2 sostre.

Art. 77 - Situació de les indústries segons la seva ubicació.

1. S'entén per situació relativa cada una de les diferents possibilitats de separació entre indústria i habitatges o indústries entre sí.

2. A efectes d'ús industrial s'entén per planta pis la corresponent a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques a que l'edificació dona façana; pis planta baixa l'immediatament inferior a la planta pis, i planta soterrani les inferiors a la planta baixa.

3. S'entén per edifici industrial, en zones on s'admet la construcció d'habitatges, aquell que les seves parets de separació amb els immobles colindants a partir dels fonaments, deixant un espai lliure mig de 15 cm, sense que cap punt sigui inferior a 5 cm., no tenir contacte amb els edificis veïns, excepte en façanes on es disposarà l'aïllament per juntes de dilatació si en la part superior en que disposarà un tancament o protecció de material elàstic, per evitar la introducció de runa i aigua de pluja en l'espai intermig. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façanes i la protecció superior anirà a càrrec del propietari de la indústria.

2. REGULACIÓ DE L'ÚS D'HABITATGE

Art. 78 - Definició.

1. S'entén per superfície útil les diverses dependències d'habitatge, la superfície de sòl continguda dins del perímetre definit per la cara interna dels murs que circumscriuen l'espai.

2. La referència genèrica a estances comprèn qualsevol dependència de l'habitatge, llevat dels passadissos, distribuïdors, locals o armaris d'emmagatzemar, dels banys i de la cuina.

Art. 79 - Superfície de les dependències.

1. Les diverses dependències de l'habitatge hauran de complir les següents condicions de superfície i volum mínims:

Dependències Superf. mínima   Volum   mínim

Sala-menjador 14   m2  35   m3

sala-menjador-cuina 18   m2  45   m3

dormitori principal 10   m2  25   m3

dormitori individual  6   m2  15   m3

cuina  5   m2  12,5 m3

bany  3   m2    6   m3

safareig o lavabo 1,5 m2    3   m3

2. L'amplada mínima dels dormitoris principals serà de 2,40 m i la dels dormitoris individuals serà de 1,80 m. Les zones de pas tindran com a mínim una amplada de 0,90 m. El vestíbul d'entrada a l'habitatge tndrà una amplada mínima d'1.10 m.

Art. 80 - Il.luminació i ventilació.

1. Tots els espais destinats a estances han de tenir llum i ventilació directes. La superfície mínima dels forats de ventilació i il.luminació per a cada estança serà una octava part (1/8) de la seva superfície en planta.

2. Com a mínim, la sala-menjador i el dormitori hauran de ventilar a la façana del carrer o del pati interior.

3. Les escales hauran de rebre il.luminació i ventilació de manera que si es desenvolupen en més d'una planta, la planta baixa i l'última tinguin una obertura d'il.luminació i ventilació no inferior a 1 m2. S'admet també que la il.luminació i la ventilació fixades per a l'última planta sigui zenital, mitjançant claraboia.

Art. 81 - Dependències mínimes.

1. Cada habitatge haurà de tenir una dependència de bany i un dormitori principal de superfície útil mínima de 10 m2.

2. La compartimentació dels espais que composen el programa funcional de cada habitatge serà lliure, amb l'única limitació dels lavabos i dels banys, que seran sempre recintes independents, amb separació fixa.

Art. 82 - Escales.

Les escales tindran una amplada mínima de 80 cm. Els esglaons tindran com a mínim 27 dm (0,27 m) d'estesa i un màxim de 19 cm (0,19 m) d'altura.

En els trams d'escales corbes, l'estesa es mesurarà sobre una línia situada a 40 cm del passamà interior. No es permeten els replans partits.

Art. 83 - Aïllament.

El tancament de façana i parets mitgeres que quedin al descobert garantiran els aïllaments tèrmics i acústics mínims especificats en les Normes tecnològiques de l'edificació, així com la protecció adequada contra humitats.

Tindran també adequat aïllament tèrmic els tancaments als celoberts o als patis de ventilació.

Les parets de separació d'habitatges garantiran un aïllament acústic equivalent com a mínim a una paret de 15 cm (0,15 m) de totxo foradat, amb revestiment per les seves dues cares.

Art. 84 - Adaptació al Decret 346/1983.

A més de les condicions establertes en aquesta normativa, serà d'acompliment el que disposa el Decret 346/1983 de 8 de juliol de la Generalitat de Catalunya sobre el nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges.

3. REGULACIÓ SOBRE L'US D'APARCAMENT I ESTACIONAMENT

Art. 85 - Definició.

1. S'entén per estacionament l'àrea especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.

2. Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, sòl o edificacions, i les instal.lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles amb règim d'explotació, i que es regiràn per la normativa industrial poguent assolir una categoria superior a la de la seva zona en el que fa referència a la superfície.

3. Es designen amb el nom "d'aparcament" els espais descrits a l'apartat anterior sense règim d'explotació, per la instal.lació dels quals serà preceptiva la llicència d'ús.

4. Les condicions de construcció s'apliquen als locals i instal.lacions per a aparcament o garatges.

Art. 86 - Reserva d'espais per a estacionament i condicions.

1. Els Plans parcials i els Plans especials, si  es deriva de les finalitats, hauran de preveure sòl per a estacionament, en funció de l'edificabilitat i usos, de manera que s'asseguri suficientment espai per a parades terminals de vehicles automòbils. Tanmateix, a la regulació de les unitats d'actuació en sòl urbà, i en els corresponents plànols d'ordenació, es contenen determinacions específiques per a alguns espais adscrits a l'ús.

Art. 87 - Previsió d'aparcament en els edificis.

1. Els edificis de nova planta, excepte a la zona del nucli antic (clau 1) sempre que el vial al que donguin façana tinguin una amplada superior a 6 m, s'hauran de projectar, per tal que comptin amb plaça d'aparcament a l'interior de l'edifici o a terrenys edificables del mateix solar, a raó d'un mínim de vint metres quadrats (20 m2) per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies, i excloses les instal.lacions de servei.

2. Les places mínimes d'aparcament que s'hauran de preveure són les següents:

A) edificis d'habitatges:

a) a sòl urbà, una plaça per cada habitatge o per cada cent metres quadrats (100 m2), sempre que l'edifici tingui més de tres habitatges.

b) a sòl urbanitzable, objecte d'un Pla parcial i al sòl urbà objecte d'un Pla especial de reforma interior, les que es fixin en aquests mateixos, amb el límit mínim d'una plaça, almenys, per cada dos-cents mentres quadrats (200 m2) d'edificació, completant-se l'estàndard legal mitjançant la reserva de superfície d'estacionament.

B) Edificis adscrits a l'ús d'oficines:

Una plaça d'aparcament per cada cent metres quadrat (100 m2) de superfície útil dedicada a oficines o despatxos.

C) Edificis adscrits magatzems:

Quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destí comercial, excedeixi de 400 m2, hauran de comptar amb una plaça d'aparcament per cada trenta metres (30 m2) de superfície construïda.

D) Locals destinats a ús industrial:

Una plaça d'aparcament o estacionament per cada local de superfície superior a quatre-cents metres quadrats (400 m2) amb el mínim d'una plaça per cada 100 m2 de sostre.

E) Edificis adscrits a l'ús hoteler:

Una plaça d'aparcament per cada tres habitacions dobles o l'equivalent a senzilles.

F) Clíniques, sanatoris, hospitals:

Una plaça d'aparcament per cada deu llits.

3. El que s'ha dispost a l'apartat anterior sobre previsions mínimes de places d'aparcament és aplicable també els edificis que siguin objecte d'ampliació de volum edificat. La previsió serà la corresponent a l'ampliació. També s'aplicaran les regles sobre aquestes previsions en els casos de modificació d'edificacions e instal.lacions que comportin canvi d'ús. No obstant, quan de l'aplicació dels mòduls dels apartats anteriors, l'exigència de places d'aparcament sigui inferior a deu s'admetrà que les places d'aparcament es localitzin en un altre edifici objecte de llicència; en qualsevol s'haurà de demostrar la vinculació d'aquests aparcaments a aquells usos que motiven la llicència.

Art. 88 - Condicions de les places d'aparcament i garatge.

1. Cada plaça de garatge o aparcament disposarà d'un espai configurat per un mínim de 2,20 per 4,50 metres. S'admetrà un 25 per 100 de places de 2 per 4 metres, que es grafiaran en el Projecte d'edificació.

2. Als garatjos i aparcaments públics per a vehicles lleugers, caldrà reservar permanentment, a la planta de més fàcil accés, almenys una plaça per cada cent de la seva capacitat total per a vehicles que transportin passatgers minusvàlids. L'amplada serà de 2,90 m.

Art. 89 - Característiques de la construcció.

Els locals i establiments per a l'ús de garatge i aparcament:

a) hauran de construir-se amb materials incombustibles i resistents al foc i únicament es permetrà l'ús de ferro per a les estructures si es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllant d'equivalent eficàcia de 3 cm com a mínim, de gruix.

b) al paviment serà impermeable, anti-esllavissant i continuat o bé amb les juntes perfectament unides.

c) no podrà tenir comunicació amb d'altres dedicats a ús diferent, llevat  del relatiu a tallers per a la repació de vehicles.

d) no podrà tenir apertures a patis de parcel.la que estiguin oberts a  caixes d'escales.

e) quan comuniquin amb caixes d'escala o recintes d'ascensor, hauran de fer-ho mitjançant vestíbuls, descoberts i sempre que sigui possible, sense apertures comuns llevat de la porta d'accés, la qual serà resistent al foc, un mínim de 60 mín, i estarà proveïda de dispositiu per a tancament automàtic.

f) la il.luminació artificial es realitzarà únicament amb làmpares elèctriques i la seva instal.lació estarà protegida sota canonades d'acer. El nivell mínim d'il.luminació serà de quinze (15) lux entre la plaça de garatge i les zones comuns de circulació de l'edifici i de cinquanta (50) a l'entrada.

Art. 90 - Alçada lliure mínima.

Els locals tindran una alçada lliure mínima en tots els seus punts de 2,25 m.

A l'exterior s'indicarà l'alçada màxima dels vehicles que hi puguin entrar.

Art. 91 - Accessos.

1. Els accessos tindran l'amplada suficient per a permetre l'entrada i sortida de vehicles, sense maniobres i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts, no podent, en cap cas, tenir una amplada inferior a 3 m.

2. Els locals la superfície dels quals excedeixi de 500 m2 caldrà que tingui, com a mínim, dos accessos, els quals estaran, en tal cas, balisats de forma que s'estableixi un sentit únic de circulació. Tanmateix, si la superfície total és inferior a 2.000 m2, podran tenir un sol accés de 5 m d'amplada mínima.

3. L'amplada dels accessos es referirà no solament al dintell, sinó també als quatre primers metres de profunditat a partir d'aquest.

Art. 92 - Rampes.

1. Les rampes tindran l'amplada suficient per al lliure pas dels vehicles. Quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació, caldrà que es disposi d'un sistema de senyalització adequat de bloqueig.

2. Les rampes tindran un pendent màxim de 20%, llevat dels quatre metres en profunditat immediats als accessos del local, on serà, com a màxim, del 4%, quan tingui d'ésser emprada com a sortida al carrer.

3. Les rampes o passadissos en els quals els vehicles tinguin de circular en els dos sentits, i el recorregut dels quals sigui superior a 30 m, tindran una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides sobrepassin els 1.000 m2.

4. Les rampes o passadissos no podran ésser utilitzats pels vianants, els quals disposaran d'accessos independents, llevat del cas que s'hi habiliti una vorera que tingui un ample mínim de 0,60 m i una alçada de 0,15 m sobre la calçada.

Art. 93 - Ventilació.

1. El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà amb l'amplitud suficient per a impedir l'acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accodents. La superfície de ventilació mitjançant les abertures serà, com a mínim, d'un 5% de la del local, quan aquestes es trobin en façanes oposades que assegurin l'escombrat de l'aire del seu interior. Si totes les abertures es troben a la mateixa façana, aquesta ventilació haurà d'ésser almenys d'un 8%.

2. Quan la ventilació sigui forçada o es realitzi mitjançant patis caldrà assegurar una renovació mínima d'aire de 15 m3/hora per metre quadrat de superfície.

3. Totes les plantes del local, a més de l'accés, tindran ventilació directa a l'exterior o bé mitjançant un pati la superfície del qual vindrà determinat pel que disposa el punt 1.

Art. 94 - Resistència.

1. El sostre dels garatjos la planta superior dels quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats, tindrà una resistència mínima de 500 kg. per m2 de sobrecàrrega i estarà protegit per un gruix de guix. Quan no es compleixin aquests requisits caldrà que hi hagi una cambra d'aire, en comunicació amb l'exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que es construirà de material incombustible i aïllant tèrmic, soportat per materials d'idèntiques característiques.

2. Com a mínim el sòl o forjat tindrà la mateixa resistència.

Art. 95 - Protecció d'obertures.

1. Estaran protegides també amb tela metàl.lica les finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors, si sobre d'elles hi ha apertures d'habitacions alienes al garatge a menys de 6 m de distància.

2. Quan el local formi part d'un edifici d'habitatges o oficines i es prolongui més enllà de la façana posterior, sempre que hi recaiguin apertures alienes, a menys de cinc metres d'alçada, caldrà que s'hi construeixi un sostre continuat i resistent al foc, que sobresurti com a mínim tres metres de la façana posterior de l'edifici.

Art. 96 - Sortida d'emergència.

A partir de 100 m2 apart de l'accés o accessos, caldrà que existeixi una sortida d'emergència a l'exterior del local per al personal, independent i aïllada de l'escala general de l'edifici. Quan el local disposi de dos accessos independents distanciats per més de 10 m podrà prescindir-se de la sortida d'emergència.

Art. 97 - Conducció d'aigua i extintors.

1. Dins d'una distància de 5 m, com a màxim, mesurada des de l'entrada a cada planta, la superfície de la qual sobrepassi de 200 m2, s'instal.larà una presa d'aigua, que satisfaci la condició d'incendi establerta a les normes tecnològiques NTE IPF/1974, proveïda de mànega de llarg suficient per a que l'aigua arribi al lloc més apartat de la planta. Aquesta mànega haurà d'estar permanentment col.locada al costat de l'esmentada presa d'aigua; la vàlvula de la canonada que comuniqui aquesta pressa d'aigua amb la xarxa, se situarà a l'exterior de l'edifici i serà accessible als serveis d'inspecció.

2. Els locals disposaran d'aparells extintors d'incendis, de 5 o més kg de CO2, o pols seca, en nombre i distribució tals que corresponguin un per cada 100 m2, de superfície o fracció, amb un mínim de dos per cada planta.

3. Quan la superfície del local sigui inferior a 50 m2, caldrà que disposi almenys d'un aparell extintor.

Art. 98 - Prohibicions.

1. Es prohibeix l'emmagatzement de carburants i materials combustibles.

2. Es prohibeix encendre foc a l'interior dels locals adscrits a l'ús d'aparcament i a aquest efecte es fixaran els avisos escaients a llocs ben visibles i amb caràcter perfectament llegibles.

Art. 99 - Aplicació de normes tecnològiques.

En qualsevol cas són d'aplicació les normes tecnològiques d'edificació NTE IPF/1974 sobre "instal.lacions de protecció contra el foc", aprovades per Ordre del Ministeri de l'Habiatge de 26 de febrer de 1974.

Art. 100 - Supòsit especial.

L'Ajuntament podrà denegar la instal.lació de garatjos en finques situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi.

Art. 101 - Llicència.

Estaran subjectes a prèvia llicència de l'Administració municipal la instal.lació, ampliació i modificació de garatjos i aparcaments. En la sol.licitud corresponent es farà constar, de manera expressa, a més dels requisits generals pertinents, la naturalesa dels materials amb els que estigui construit el local, nombre, pendent i dimensions de les rampes i dels accessos a la via pública i les mesures de precaució projectades per a evitar incendis.

D'acord amb la regulació de l'ús industrial, aquesta s'aplica a l'emplaçament dels garatges.

4. REGULACIÓ DE L'ÚS EXTRACTIU

Art. 102 - Definició.

1. Es consideraran àrees extractives, els sòls en els quals es realitzen activitats d'extracció de terres, àrids de qualsevol tipus de roca, explotació de mines i pedreres i moviment de terres en general.

2. Aquestes activitats tenen sempre caràcter temporal i provisional.

Art. 103 - Prohibició general.

Es prohibeix qualsevol activitat extractiva en els sòls urbà i urbanitzable i en els sòls agrícoles d'interès paisatgístic, i forestal d'interès paisatgístic, i en els sòls de protecció i servituds.

Art. 104 - Requisits de la llicència municipal.

1. Les activitats extractives de qualsevol tipus estaran subjectes a prèvia autorització municipal, sense perjudici de la necessitat d'autorització d'altres entitats i organismes.

2. L'obtenció d'autorització per part d'altres autoritats o organismes, no prejutja l'obtenció de la llicència municipal.

3. L'atorgament de llicència municipal estarà en tot cas subordinat a l'acompliment dels següents requisits:

a) respecte del paisatge.

b) conservació de l'arbrat.

c) Preservació de la puresa del medi ambient.

d) no pol.lució o merma de corrents d'aigua superficials o subterrànies.

4. En el supòsit d'atorgar-se autorització, aquesta estarà en tot cas condicionada a la formulació de garanties, que hauran de ser suficients per a les obligacions que hagi imposat l'ajuntament en dita autorització.