CAPÍTOL III

DISPOSICIONS GENERALS.

Art. 105 - Definició.

S'estableix la regulació dels sistemes següents:

- sistema viari ..............................................................  V

- sistema d'infrastructures de serveis tècnics ..............  ST

- sistema d'espais lliures d'ús públic ...........................  ELL

- sistema de dotacions i equipaments comunitaris ......  D

  - equipament esportiu ...............................................  DA

  - equipament cultural i administratiu ........................  DB

  - equipament sanitari assistencial i social .................  DC

  - equipament escolar ...............................................  DE

SISTEMA VIARI (CLAU V)

Art. 106 - Definició.

1. La xarxa viària bàsica comprèn les instal.lacions i els espais reservats per al sistema general viari.

2. El règim de la xarxa viària bàsica serà el que correspongui amb subjecció a la legislació vigent, segons que, es tracti de vies estatals, provincials o municipals.

3. La xarxa viària secundària i local té la missió principal de donar accés a les edificacions i d'enllaçar amb les vies bàsiques, i és constituïda per les vies, no compreses a la xarxa viària bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva o assenyalades en les present Normes subsidiàries o, com a desenvolupament d'aquest, en Plans especials o en Estudis de detall que puguin ésser aprovats més endavant.

Art. 107 - Tipus de vies.

1. Sense perjudici d'alló que es disposa a l'article següent, aquestes Normes subsidiàries extableixen el tipus de vies següents:

a) Distribuïdors bàsics: vies de trànsit intens, que han de permetre una especialització elevada dels seus fluxos i alts nivells de serveis; comprenen les autovies, les carreteres estatals, tant nacionals com comarcals i les grans artèries.

b) Artèries urbanes i artèries cíviques: vies urbanes d'interès, fonamentals per a l'estructura urbana, en funció de llur posició, de les activitats que localitzen i dels sectors urbans que relacionen.

c) vies de la xarxa local: les altres vies no enumerades. Els carrers de menys de 6,00 m tindran el concepte de passatge.    

2. El tipus de vies a) i b) del paràgraf anterior constitueixen la xarxa viària bàsica primària. Les artèries urbanes de l'apartat c) de l'esmentat paràgraf integren la xarxa viària secundària.

3. La delimitació de la xarxa viària bàsica es feta en els plànols on hi ha representada la xarxa viària bàsica, així com algunes de les vies locals que exigeixen reserva de sòls fins avui edificables.

Art. 108 - Règim de les vies públiques i de llur entorn.

1. En el projecte, construcció, conservació, finançament, ús i explotació de les carreteres, s'observarà el que disposa la Llei 51/1974, de 19 de desembre, i la Llei 16/1985, d'11 de juliol, d'ordenació de les carreteres de Catalunya.

2. D'acord amb el que es disposa a la Llei 51/1974, no tindran la consideració de carreteres:

a) les vies que componen la xarxa interior de comunicacions municipals.

b) els camins de serveis de que siguin titulars l'Estat, les seves Entitats autònomes, les Entitats locals i totes les altres persones de Dret públic.

c) els camins construïts per les persones privades amb finalitat anàloga a la dels camins de servei.

3. Les travessies i les xarxes arterials es regiran per les disposicions contingudes en la Llei 51/1974, en allò que hi resultin aplicables.

4. Les condicions que regulen l'entorn de les vies, quan aquestes queden sotmeses a la Llei 51/1974, es regeixen per allò que es disposa en aquesta sobre limitacions de la propietat, en els art. 32 al 40 inclusivament; sobre l'entorn de les altres classes de vies públiques s'aplicaran, quan sigui el cas, les corresponents disposicions urbanístiques o especials, així com la Llei 16/1985, d'11 de juliol, d'ordenació de les carreteres de Catalunya.

SISTEMA D'INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS TECNICS (CLAU ST)

Art. 109 - Definició.

1. Aquestes Normes subsidiàries de Planejament contenen l'ordenació dels elements i xarxes de serveis tècnics, sense perjudici del que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria.

2. El sistema d'infrastructura de serveis tècnics es composa de:

a) el sistema bàsic d'infrastructura d'abastament d'aigües. Comprèn l'origen de les captacions, les línies de conducció, els dipòsits reguladors i les seves instal.lacions auxiliars, així com la xarxa fonamental de distribució urbana.

b) el sistema bàsic d'infrastructura d'evacuació d'aigües residuals comprèn la xarxa actual de clavegueres, les seves ampliacions i les estacions depuradores.

c) la infrastructura d'instal.lacions de subministre d'energia elèctrica comprèn les àrees que resultin destinades a estacions de distribució i transformació, així com les xarxes de transport d'alta i mitja tensió.

d) abocadors d'escombraries que es delimitin.

Art. 110 - Condicions d'ordenació, edificació i ús.

1. Les edificacions necessàries per al correcte desenvolupament del sistema de serveis tècnics s'ajustaran a les funcions que aquest precisi, tenint especial cura en adaptar-se al paisatge que les envolten o a l'organització general del teixit urbà en què se situen.

2. Els espais lliures d'edificacions o instal.lacions que constitueixin l'entorn d'aquests serveis, mantindran en general el seu caràcter tenint cura de la protecció de l'arbrat i vegetació existent.

3. Els elements no situats dins el sòl urbà tindran la classificació que els hi correspongui en raó de la ubicació concreta de que disposin dins el sòl urbanitzable o no urbanitzable.

4. Només s'admeten els usos directament vinculats amb la instal.lació, element o unitat de qué es tracti, amb les condicions de funcionament específic regulades en la legislació tècnica sobre la matèria.

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES D'US PUBLIC (CLAU ELL)

Art. 111 - Definició.

1. Comprèn els espais destinats a zones verdes en sòl urbà. Seran d'ús públic i no edificable, destinats a parcs,  jardins per a jocs de nens, descans i lleure de les persones i protecció i millora de la qualitat ambiental de la població.

Art. 112 - Condicions d'ordenació del sistema d'espais lliures d'ús públic.

1. Els sòls destinats a àrees de joc i jardins locals i a jardins urbans s'ordenaran amb arbrat, vegetació i elements de jardineria propis de la comarca, evitant especialment les espècies exòtiques i aquelles que siguin de conservació generalment delicada.

2. Els elements constructius fixes que s'hi incorporin -bancs, murs de contenció, paviments, etc.,- seran fets amb materials adients amb l'entorn.

3. No s'admet cap altra construcció que no sigui un element complementari o de servei, com fonts, pèrgoles, quiosc, etc. En cap cas l'ocupació de les construccions complementàries superarà el 5% de la superfície total del parc o jardí.

4. Quan per la seva extensió, tinguin la consideració de Parc admetran instal.lacions descobertes per a la pràctica esportiva, o edificis culturals, sempre que la seva superfície sigui inferior al 10% de la superfície del parc. Aquestes instal.lacions o construccions no perjudicaran ni limitaran la utilització del parc pels ciutadans ni la qualitat de la jardineria, ni les vistes panoràmiques internes o sobre l'àrea urbana contigua.

L'alçada màxima d'aquestes construccions serà la de deu metres (10 m) sempre que hom garanteixi l'assoleillada de les àrees enjardinades i de repòs.

SISTEMA DE DOTACIONS I EQUIPAMENTS COMUNITARIS (CLAU D)

Art. 113 - Definició.

1. Comprèn les superfícies destinades a usos públics o comunitaris al servei directe dels ciutadans. El sòl serà sempre de domini públic, si bé s'admet que la gestió sigui confiada al sector privat. S'excepcionen d'aquest principi els equipaments existents que es regiran pel que disposa l'art. 33 d'aquestes Normes.

2. Així mateix s'excepcionen de la condició de domini públic de sòl, les realitzacions l'ús de les quals sigui educatiu, sanitari-assistencial, sòcio-cultural i religiós en la modalitat de llocs de culte promoguts per entitats i fundacions acollides a la legislació de beneficiència, per cooperatives, per les pertinents institucions religioses i per entitats sense ànims de guany, previstes en les lleis.

3. En els equipaments i dotacions es distingeixen entre els que apareixen grafiats en les presents Normes subsidiàries qualificats com d'àmbit municipal, d'aquelles altres que com a sistemes complementaris resultan de les cessions obligatòries i gratuïtes que els propietaris han de realitzar d'acord amb la legislació vigent, i allò previst en aquestes Normes subsidiàries.

Art. 114 - Usos admesos. (àmbit municipal i complementari o local)

a) educatius: centres docents, públics o privats i annexos esportius.

b) esportius i recreatius: edificacions i instal.lacions esportives, campaments, centres d'esbarjo o d'expansió, establiments de banys i d'altres turístics no residencials, d'interès públic, social o comunitari i annexos de servei.

c) sanitari-assistencial: centres sanitaris-assistencials i geriàtrics, públics o privats d'interès públic, social i comunitari i cementiris.

d) sòcio-cultural i religiós: biblioteques, centres socials, tempres i centres religiosos, així com també annexos, esportius i recreatius.

e) tècnic-administratius: centres o edificis per a serveis de l'Administració pública o d'altres d'interès públic.

f) abast i subministrament: escorxadors, mercats i altres centres d'abast i àrees de servei.

Art. 115 - Assignació d'usos.

1. El sòl qualificat com d'equipaments generals s'ha dividit segons els usos possibles en tres grups: DA, DB-DC i DE.

a) en el sòl qualificat de DA s'hi podran donar els següents usos d'entre els definits en l'article anterior: esportiu.

b) en el sòl qualificat de DB-DC, s'hi podran donar els següents usos d'entre els definits en l'article anterior: administratiu, cultural, sanitari-assistencial i social.

c) en el sòl qualificat de DE s'hi podran donar els següents usos d'entre els definits en l'article anterior: educatiu, sanitari-assistencial, sòcio-cultural i reli-giós.

Art. 116 - Condicions dels equipaments resultants dels siste-mes complementaris i dels equipaments privats resultants dels índexs complementaris d'edificabilitat.

1. Sistemes complementaris.

a) superfície unitària mínima per equipament escolar: 0,5 Ha

b) superfície unitària mínima per altres dotacions: esportives, recreatives, sanitari-assistencial i religiós: 0,20 Ha.

c) longitud mínima dels costats del sòl cedit com a equipament o dotació: 10 m

d) nombre màxim de plantes d'edificació: PB + 2P.

Art. 117 - Condicions de l'edificació.

1. Per a equipaments i dotacions municipals i complementàries: en general es regularà pel tipus d'ordenació d'edificació aïllada.

L'edificabilitat neta màxima sobre sòl públic edificable per a aquests usos serà de 0,8 m2 de sostre per m2 de sòl. La forma i distribució dels cossos d'edificació hauran de permetre en l'interior de cada parcel.la la sistematització d'amplis espais d'arbrat i jardineria. L'alçada màxima permesa serà de 12 m sobre la cota natural del terreny.

No obstant, quan els equipaments estiguin localitzats en sectors de sòl urbà que comprenguin zones reglades per ordenació segons nucli antic o alineació de vial, solament es regularan per edificació aïllada quan ocupin la totalitat de l'illa o quan sigui obligat per condicions d'higiene o pròpies de les característiques de les edificacions colindants. En els supòsits en que es regulin per a edificació segons aquests dos tipus d'ordenació, els paràmetres de l'edificació es regeixen per les condicions pròpies de la zona contigua.

Els equipaments generals existents amb anterioritat a aquestes Normes, podran regular-se pel tipus d'ordenació de la zona en que estiguin emplaçats i en els casos d'emplaçament en zones d'ordenació amb edificació aïllada, podran edificar-se fins a una edificabilitat neta de 0,8 m2 de sostre per m2 de sòl, per tal de no limitar les possibilitats de reestructuració funcional i d'adequació dels seus nivells de servei i estandards a les exigències actuals d'aquests equipaments generals.