CAPÍTOL VIII

INTERVENCIÓ DE LES ACTIVITATS PARTICULARS

Art. 217 - Actes subjectes a les llicències municipals.

1.- Estan subjectes a prèvia llicència municipal: les parcel.lacions; les obres d'urbanització; els moviments de terres (buidat, excavació i rebaixament, terraplè i cales d'exploració); les obres d'edificació tant les de nova planta com les d'ampliació o de reforma, així com les de conservació, reparació, o millorament, excepció feta, pel que fa a aquestes darreres, d'aquelles obres interiors que no supossin canvis en les obertures, parets, pilars o sostres, ni en la distribució interior de l'edifici; la primera utilització dels edificis i la modificació de llur ús; els enderrocaments i demolicions, totals o parcials; l'extracció d'àrids i l'explotació de bòbiles; la tala d'arbres; l'establiment de jardins, no éssent els privats complementaris de l'edificació de la parcel.la; La modificació de les característiques físiques del sòl; la col.locació de rètols de publicitat o de propaganda visibles des de la via pública; la instal.lació de xarxes de serveis o llur modificació, i l'obertura, modificació, ampliació o transformació d'establiments comercials o industruals.

2.- La subjecció a prèvia llicència abraça totes les operacions indiciades a l'apartat anterior, realitzades dins l'àmbit territorial d'aquestes Normes, i en general, dins la totalitat del terme municipal, encara que sobre l'acte de què es tracti sigui exigida autorització d'una altra Administració.

 

Art. 218 - Actes promoguts per altres Administracions públiques.

1.- També estaran subjectes a llicència municipal els actes enumerats en l'article anterior que siguin promoguts per òrgans de l'Estat o per Entitats de Dret Públic, sense perjudici d'allò que disposa l'article 250 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol.

2.- L'òrgan de l'Administració de l'Estat o l'Entitat de Dret Públic que pretengui de realitzar algun dels actes que s'enumeren en l'article anterior haurà de sol.licitar-ne la llicència municipal amb subjecció a les regles de competència i als procediments generals en aquesta matèria.

 

Art. 219 - Silenci administratiu.

En cap cas s'entendrà concedida per silenci administratiu una llicència contrària al Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, i a les Normes Subsidiàries.

 

Art. 220 - Llicència en sòl no urbanitzable.

En les sol.licituds de llicències per edificar en sòl no urbanitzable, es dirigiran a l'Ajuntament, a fi de que amb el preceptiu informe les remeti a la Comissió d'Urbanisme, d'acord amb allò que disposen els articles 68, 127 i 128 i del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. a més a més s'acompanyarà plànol amb descripció de les finques colindants, indicant els seus titulars.

 

GESTIÓ ESPECÍFICA DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES

Art. 221 - Execució de les Normes Subsidiàries.

L'execució d'aquestes Normes Subsidiàries i dels documents que el desenvolupin correspon a l'Ajuntament, sense perjudici de la participació dels particulars en els termes definits per el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. En el marc de les seves competències específiques, les determinacions de les Normes Subsidiàries poden ésser executades per l'Administració de l'Estat i de la Generalitat i Diputació.

Les entitats de gestió que es constitueixin entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada podran també executar el planejament.

 

Art. 222 - Concessions per equipaments.

Sobre el sòl destinat a equipaments comunitaris que l'Administració hagi adquirit per qualsevol títol de Dret civil o administratiu, inclosa la cessió obligatòria gratuïta, l'Administració titular podrà atorgar una concessió perquè el susdit sòl sigui destinat a l'equipament comunitari previst en el Pla. Aquesta concessió no podrà tenir en cap cas una durada superior a cinquanta anys, ni conferir al concessionari cap dret de renovació.

 

Art. 223 - Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de compensació.

1. La transmissió al municipi del sòl de cessió gratuïta obligatòria destinat a sistemes i equipaments, en els límits establerts en aquestes Normes, així com de les obres d'urbanització realitzades, es produirà per ministeri de la Llei en els supòsits de sistema de compensació, quan l'execució del Projectes d'Urbanització sigui efectiva.

2. Un cop enllestida l'obra d'urbanització, serà rebuda per l'Administració. La transmissió serà documentada en acta administrativa o notarial, indistintament, en què intervendran la representació de la Junta de Compensació i la representació municipal.

 

Art. 224 - Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de cooperació.

1. Quan el Pla s'executarà mitjançant el sistema de cooperació, la transmissió dels terrenys de cessió obligatòria gratuïta, previstos en el Pla segons la classe de sòl, es produirà per ministeri de la Llei per aprovació del Projecte de Reparcel.lació.

2. Si la reparcel.lació fos innecessària, per tal com la distribució dels beneficis i de les càrregues resultés ja suficientment equitativa, la transmissió serà efectiva des de la publicació de l'acord en què es declari la seva innecessarietat.

3. L'Administració actuant procedirà a estendre actes administratives o notarials indistintament, en què. amb referència al Pla i pel que fa al projecte, es delimitarà el sòl cedit.

4. Quan sobre el sòl de cessió gratuïta hi hagi edificacions, instal.lacions o ocupants, hom aplicarà allò que s'estableix en el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i en les disposicions que la desenvolupin.

 

Art. 225 - Transmissió dels terrenys de cessió obligatòria en les promocions privades.

1. En els Plans de promoció privada sobre terrenys que pertanyin a un sol titular, o a diversos que actuïn sota formes privades associatives o comunitàries, el sòl destinat a vials, parcs i jardins públics i d'altres sistemes o equipaments que s'hagi de transferir obligatòriament i gratuïtament a l'Administració serà cedit per ministeri de la Llei per l'aprovació definitiva del Pla.

2. No obstant això, l'ocupació d'aquest sòl quedarà diferida fins a l'efectiva execució del projecte d'urbanització, o de cadascuna de les seves etapes o fases.

 

Art. 226 - Caducitat.

Les llicències caducan a l'any del seu atorgament si no s'han iniciat les obres o activitats autoritzades. També caducan a conseqüència de la interrupció en la realització de les obres i activitats per un periode superior a un any.

 

Art. 227 - Impossibilitat de concessió de llicències.

No podran concedir-se llicències per edificacions i obres en terrenys que siguin resultat de parcel.lacions il.legals.

 

Art. 228 - Contingut de la sol.licitud de llicència.

1. La sol.licitud de llicència haurà de contenir, almenys, les indicacions següents:

a) Nom, cognoms i domicili dels interessats, i, a més a més, els de la persona que els representa, quan n'hi hagi.

b) Situació de la finca i índole de l'operació, obra o instal.lació per a la qual se sol.licita la llicència.

c) Les altres circumstàncies que, segons l'índole de l'operació, obra o instal.lació, es disposen en els articles següents.

d) Lloc, data i signatura.

e) Corporació o Autoritat a què es dirigeix.

2. Juntament amb la sol.licitud de llicència, caldrà presentar els documents següents:

a) Projecte tècnic, adequat a l'operació, obra o instal.lació, i integrat per:

1. Memòria en la qual sigui descrita l'operació, obra o instal.lació amb la precisió i l'abast suficients per a avaluar, juntament amb els altres documents, la procedència de la llicència,

2. Plànols de situació i d'emplaçament fets, respectivament a les escales de 1:2.000 i 1:500, o, excepcionalment, més reduïdes, si les mesures del dibuix ho exigien,

3. Plànol d'informació a l'escala de 1:500, o, excepcionalment, més reduïda, si les mesures del dibuix ho exigien,

4. Plànol o plànols que presenti allò que hom pretén realitzar, a escala no inferior de 1:100, o, excepcionalment, a una de més reduida, si les mesures del dibuix ho exigien.

Quan la naturalesa de l'operació, obra o instal.lació no requereixi l'elaboració d'un Projecte Tècnic amb el contingut que s'especifica en aquest article, o quan aquesta naturalesa o les circumstàncies d'allò que se sol.licita no permetin o no justifiquin la redacció del Projecte amb el contingut esmentat o amb les precisions d'escala establertes, caldrà explicar en la Memòria la raó del contingut que hom dóna al Projecte.

b) Els altres documents que, segons l'índole de l'obra, instal.lació o operació, s'estableixen en els articles següents.

3. Les disposicions d'aquest article no són aplicables a les obres menors, les quals es regularan per allò que s'estableix a l'article 9 del Reglament de Servei de les Corporacions Locals i a les Ordenances Municipals.

 

Art. 229 - Projectes d'urbanització.

Per a l'execució de les determinacions contingudes a les Normes Subsidiàries i als instruments de planejament que els desenvolupen, s'hauran de redactar Projectes d'urbanització d'acord amb el que preveuen els articles 27 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol i 67 i següents del Reglament de Planejament. També podran redactar-se projectes d'obres que no tinguin per objecte executar integralment les determinacions del planejament urbanístic. En cada cas, la tramitació de projectes seguirà la fòrmula i camins establerts per la llei vigent.

 

Art. 230 - Requisits d'urbanització.

1. Per a atorgar la llicència d'edificació cal que la parcel.la reuneixi tots els elements d'urbanització definits en aquestes Normes, sense perjudici d'allò que preveu l'article 120 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

2. No obstant això, s'atorgarà la llicència, condicionada a l'execució de les obres d'urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:

1º Que l'element d'urbanització que falti no sigui cap dels següents:

a) accés rodat

b) proveïment d'aigües

c) evacuació d'aigües, i

d) xarxa elèctrica de baixa tensió.

3. Que s'asseguri l'execució simultània o successiva de la urbanització, en terme que no excedeixi els tres mesos des de l'acabament de l'edificació, mitjançant la constitució de caució en metàl.lic o fons públics, dipositats a la Caixa General de Dipòsits, o a les de la Corporació Local, aval bancari o hipoteca. La garantia serà de quantia no inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol.licitant i, a aquest efecte, en el procediment d'atorgament de la llicència, els tècnics municipals informaran sobre aquests punts.

Mentre la garantia no sigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l'eficàcia de la llicència restarà demorada.

 

Art. 231 - Execució del Planejament en sòl urbà.

1. Llevat de l'execució directa de sistemes generals o del supòsit d'actuacions aïllades per a l'execució de les determinacions del planejament en sòl urbà es delimiten polígons o unitats d'actuació amb diferents propòsits o finalitats, però que almenys permeten una redistribució dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació.

2. Aquestes Normes Subsidiàries contenen la delimitació de vàries unitats d'actuació, que més endevant s'especifiquen, precisant-se les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren ben delimitats als plànols corresponents.

3. En qualsevol moment, d'acord amb el que està previst als articles 167 i 168 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, i 36 del Reglament de Gestió Urbanística, es poden delimitar noves unitats d'actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament a les Normes Subsidiàries.

4. L'aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació implica la iniciació del procediment reparcel.latori produïnt els efectes previstos als articles 148 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, i 104 del Reglament de Gestió Urbanística.

5. S'assenyalen els polígons dimanants de les ampliacions del límit estricte de sòl urbà tant per acabat d'espais per a sòl residencial com d'obtenció de sòl de sistemes d'equipaments i espais lliures. També se n'assenyalen en sòl industrial amb la finalitat de determinar aspectes d'infraestructura de serveis i de sanejament pendents de resoldre fins ara.

6. Quan no és possible delimitar polígons o unitats d'actuació o integrar la realització en aquest, l'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà es farà pel procediment expropiatori.

7. Si d'aquesta execució se'n deriven beneficis especials per als sectors confrontants o propers, es podrà repercutir les despeses, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiats.

8. La delimitació de l'àrea beneficiada per l'obra,  amb la relació de propietaris afectats, es farà al Pla o al Projecte d'Urbanització o d'Obres, o de forma separada segons el procediment establert.

 

Art. 232 - Unitats d'actuació en sòl urbà.

1. Les Normes Subsidiàries seran un instrument per a la resolució dels dèficits d'infrastructura i serveis urbans, zones lliures i sòls per a equipaments que presenta en general el Municipi.

2. La solució que s'adopta ha estat pensada per tal d'evitar greuges comparatius entre àrees diverses del territori, alhora que s'intenta no carregar al municipi la resolució de la problemàtica esmentada que superaria les seves possibilitats financeres i de gestió tècnica.

3. Així doncs, s'han dissenyat unes unitats d'actuació en sòl urbà que permetin la resolució d'aquest dèficits al seu interior tot repartint càrregues i beneficis entre els respectius propietaris.

4. Als plànols corresponents s'assenyalen els diferents tipus de sectors d'actuació -residencial i industrial- i en quadre resum annex es determinen el seu nombre i determinacions.

5. El sistema prioritari d'actuació serà el de compensació, podent ésser substituït pel de cooperació en funció dels interessos municipals.

6. L'Ajuntament pot considerar imprescindible l'execució de les unitats d'actuació que signifiquin resolució dels dèficits infraestructurals del municipi i podrà determinar en moment oportú l'obligatorietat de dur a terme aquelles unitats d'actuació que cregui que són d'interès municipal ineludible, encara que s'hagi demostrat la manca d'interès dels propietats afectats.

 

Art. 233 - Relació d'unitats d'actuació en sòl urbà residencial.

En el sòl urbà residencial es desenvolupen 8 unitats d'actuació que venen recollides en els plànols corresponents de la documentació gràfica.

Les determinacions de cada unitat d'actuació són les següents:

U.A. R.1. - Té per objectiu l'obtenció per cessió d'espais lliures en el barri de La Pineda, mitjançant el sistema de cooperació el sector comprén una superfície total de 8.990 m2 repartits en 2.336 m2 de zona clau 4B, i 2.225 m2 de clau 3B 1.724 m2 de zona clau ELL i 2.705 m2 de vials. Pel desenvolupament d'aquesta U.A. no és necessari PERI ni ED. La cessió dels espais dels espais públics serà immediata una vegada aprovada les Normes Subsidiàries, caldrà únicament efectuar un projecte de reparcel.lació i el d'urbanització.

U.A. R.2. - Té per objectiu l'obtenció per cessió d'espais lliures en el barri de La Pineda, mitjançant el sistema de compensació. El sector comprén una superfície de 13.137 m2 repartits en 4.097 m2 de zona clau 3B,  7.206 m2 de zona clau ELL i 1.830 m2 de vials. El sostre màxim edificable és de 9.793 m2 i el nombre màxim d'habitatges de 80. Caldrà únicament efectuar un projecte de parcel.lació i el d'urbanització.

U.A. R.3. - Té per objectiu la definició de l'àrea edificable i l'àrea de sòl lliure i de cessió en els terrenys situats entre el barri de Lavit i la piscina Municipal junt a la carretera d'accés al barri del carrer del Bosc, mitjançant el sistema de compensació.

El sector comprén una superfície de 6.880 m2 repartits en 4.250 m2 de zona amb clau 4A; 1.620 m2 amb zona clau ELL i 1.010 m2 de vials. Caldrà únicament efectuar un Estudi de Detall Projecte de Parcel.lació i projecte d'urbanització per desenvolupar l'àrea. El repartiment de càrregues i beneficis es considera acceptable tota vegada que el sòl edificable privat és de l'ordre del 60% de l'àrea total de la U.A.

U.A. R.4. - Té per objectiu la definició de l'àrea edificable i l'àrea de sòl lliure i d'equipaments de cessió en els terrenys que constitueixen la connexió entre el Barri del carrer del Bosc i l'àrea d'equipament de Torrelavit, mitjançant el sistema de compensació.

El sector compren una superfície de 30.080 m2 repartits en 17.739 m2 de zona clau 4B, 4.182 m2 de zona clau DE, 2.269 m2 de zona clau ELL i 5.899 m2 de vials.

El repartiment de càrregues i beneficis es considera acceptable tota vegada que el sòl privat edificable és de l'ordre del 60% de l'àrea total de la U.A aproximadament.

Pel desenvolupament de la U.A. serà necessari el corresponent projecte de reparcel.lació i d'urbanització.

U.A. R.5. - Té per objecte la definició de l'àrea edificable i l'àrea de sòl lliure de cessió en els terrenys d'ampliació del barri del carrer del Bosc per la banda oest, mitjançant el sistema de cooperació.

El sector comprèn una superfície de 8.872 m2 repartits en 4.909 m2 de zona clau 4B; 2.204 m2 de zona ELL i 1.759 m2 de zona de vials.

Pel desenvolupament de l'àrea necessari al corresponent projecte d'urbanització que podrà formar part del barri del carrer del Bosc.

U.A. R.6. - Té per objecte la definició de sòl lliure i el sòl edificable en l'àrea d'ampliació del nucli de Can Rosell així com l'obtenció dels corresponents espais verds i equipaments, mitjançant el sistema de compensació.

El sector comprén una superfície de 13.311 m2 repartits en 4.902 m2 de sòl clau 4, 2.889 m2 de sòl amb clau 5, 1.912 m2 de sòl amb clau ELL, 1.159 m2 de sòl amb clau DE i 2.449 m2 de sòl per a vials.

Es considera raonable el repartiment de càrregues i beneficis ja que el sòl privat és aproximadament el 60% de l'àrea de la'UA i donada la particularitat de cada àrea edificable i la seva propietat. Es necessari el projecte de reparcel.lació i projecte d'urbanització.

U.A.R.7. Té per objecte la definició de sòl lliure i sòl edificable en l'àrea d'ampliació del nucli de can Rosell així com l'obtenció dels corresponents espais verds, mitjançant el sistema de compensació.

El sector comprèn una superfície de 1.952 m2 repartits en 830 m2 de sòl amb clau 1, i 1.122 m2 de sòl per a vials.

Per al desenvolupament de la U.A. serà necessari un projecte de reparcel.lació i projecte d'urbanització.

U.A. R.8. - Té per objecte la definició del sòl lliure i sòl edificable de nucli de Can Bassó, mitjançant el sistema de cooperació.

El sector comprén una superfície de 3.375 m2 dels quals 1.831 m2 són edificables amb clau 1 i la resta repartits entre espais lliures i vials.

No calen altres projectes que el d'urbanització per a desenvolupar la UA.

U.A.R.9. Té per objecte la definició de sòl lliure i el sòl edificable en els terrenys que donen a la carretera BV-2246 i carrer de Mossén Segimon Pomen en el nucli urbà de Torrelavit.

El sector comprèn una superfície de 3.598 m2 repartits en 1.414 m2 de sòl amb clau 5, 746,6 m2 de sòl amb clau ELL i 676 m2 de sòl per a vials.

Per al desenvolupament de la U.A. serà necessari un projecte de parcel.lació i projecte d'urbanització.

U.A.R.10. Té per objecte la definició de l'àrea edificable i l'àrea de cessió de sòl lliure en els terrenys situats en el nucli del Maset.

El sector comprèn una superfície de 11.659 m2 repartits en 7.263 m2 de zona de clau 4A, 1.925 m2 de sòl amb clau ELL i 2.471 m2 de sòl per a vials.

Per al desenvolupament de la U.A. serà necessari un projecte de parcel.lació i projecte d'urbanització.

1. En repartiment de càrregues i beneficis de cada UA i la corresponent delimitació de sòls d'edificació privada i sòls de cessió, s'han tingut en compte coeficients correctors dependents de la situació i característiques del terreny per tal que siguin equiparables els resultats finals de cada unitat i no puguin haver-hi greuges comparatius.

2. La cessió dels sòls assenyalats en cada UA (equipaments, espais lliures i vials) serà sempre prèvia a la parcel.lació de l'àrea d'edificació privada i a la seva comercialització.

3. L'ordre de prioritats en el desenvolupament de les UA dependrà en cada cas de la tipologia i preferències del mercat però les unitats d'actuació nº 1 i 2 del barri de la Pineda seran de desenvolupament immediat com a conseqüència de la comercialització ja efectuada del barri i el mateix s'ha de considerar per a l'UA núm R.5 del  barri del carrer del Bosc. Per aquestes UA, les cessions es duran a terme amb l'aprovació de les Normes Subsidiàries.

En les altres UA els propietaris afectats hauran de presentar els adequats documents de compromis quan a l'Ajuntament així ho estimi convenient tal com en altres articles anteriors d'aquest capítol ja s'ha especificat.

 

Art. 234 - Relació d'unitats d'actuació en sòl urbà industrial.

En el sòl urbà industrial es desenvolupen 4 unitats d'actuació que venen recollides en els plànols corresponents de la documentació gràfica.

U.A. I.1 - Comprèn una superfície de 62.597 m2 situada al sector de El Maset i té per objectiu definir l'àrea industrial anomenada "Cartonatges del Penedès", així com també l'obtenció per cessió de la zona verda i vials, mitjançant el sistema de cooperació. Es reparteix en 44.993 m2 de sòl amb clau 7; 6.576 m2 de sòl amb clau ELL; i 11.028 m2 de vials.

U.A.I. 2. Comprèn una superfície de 25.413 m2 situada al sector de El Maset, i té per objectiu definir l'àrea industrial anomenada "Paperera Sabater, S.A.", així com també l'obtenció per cessió de la terra verda i vials, mitjançant el sistema de compensació. Es reparteix en 20.274 m2 de sòl amb clau 7, 1.761 m2 de sòl amb clau ELL i 3.378 m2 de vials.

U.A. I.3 - Comprèn una superfície de 42.921 m2 al sector de la carretera i té per objectiu definir l'àrea industrial denominada "Cartonatges Font" així com també l'obtenció per cessió d'espais lliures i vials mitjançant el sistema de compensació. Es reparteix en 35.245 m2 de sòl amb clau 7,  7.017 m2 de sòl amb clau ELL,  i 659 m2 de vials.

U.A.I.4 Comprèn una superfície de 13.341 m2 situada al costat de la U.A. I.3, i té per objectiu definir l'àrea industrial pròxima a la carretera BV-2246 i carrer de Mossén Segimon Pomen, així com també l'obtenció per cessió d'espais lliures i vials mitjançant el sistema de compensació. Es reparteix en 9.867 m2 de sòl amb clau 7, 2.406 m2 de sòl amb clau ELL i 1.068 m2 de vials.

 

Art. 235 - El nou carrer situat al nucli El Maset a llevant de la U.A.R.10, U.A.I.1 i U.A.I.2, i que dóna accés conjuntament a aquestes unitats, té la consideració de sistema general, en les parts no incloses en alguna d'aquestes unitats.

Aquest nou carrer s'obtindrà mitjançant expropiació seguint les determinacions de l'art. 120.5 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, essent l'àmbit urbà beneficiari de la millora de format per a les tres unitats d'actuació, U.A.R.10, U.A.I.1 i U.A.I.2.